La Ciència avança carregant-se de raons. I dóna prosperitat a qui la practica. La RAÓ absoluta i mancada de raonament no porta enlloc. La Ciència és l’activitat humana més rendible. Amb molta diferència. Penseu que d’investigacions bàsiques (aquelles que no es plantegen cap mena de possible aplicació pràctica) sempre se n’acaben derivant aplicacions, moltes vegades
Fa anys, quan ton pare o ta mare s’assabentaven que el mestre t’havia renyat, com a mínim, t’emportaves una bona renyada quan no un mastegot. Ara, els mestres amb prou feines poden contradir alguns alumnes. L’escola ha canviat molt. Com la societat en la què vivim. Fa anys, en la dècada dels seixanta, els mestres
Cada dia que passa, sembla que les coses es mouen més i més de pressa. Ara, la velocitat és tal, que ni temps tenim d’assabentar-nos de les noves. Els dies van passant, inexorables. Ja estem en primavera. I s’acosten les eleccions europees. la situació de l’Estat Espanyol és, en aquest context, una mica esperpèntica. De
Sembla que les tan anunciades primàries per triar candidat pel PSC a l’alcaldia de Barcelona, només eren allò que els castellans castissos anomenen un “paripé”. Aquest país nostre no em deixa de sorprendre. Després de mesos i mesos de desprestigi continuat del PSC, segurament per tractar de salvar l’insalvable, la direcció del partit decidí organitzar
Després de set anys de crisi i d’escoltar unes promeses de recuperació cada vegada més i més entusiastes, les dades ens demostren que cada dia que passa estem més i més malament. Aquests dies les notícies econòmiques carregades d’optimisme es multipliquen. D’una banda, Govern (central, de Madrid), FMI, Banco de España, i segurament algú més,
Han passat trenta-quatre anys, però sembla que Franco i Adolfo Suarez son dos personatges molt semblants. S’ha mort Adolfo Suárez. No us cansaré amb tots els elogis que ja heu pogut llegir o escoltar o veure en qualsevol mitjà de comunicació. Del que jo vull parlar ací, és d’una altra cosa.Primer. Adolfo Suárez és el
Acabem d’estrenar la primavera. I al País Valencià es comencen a prendre posicions. Semblàvem definitivament adormits però estem ben desperts. El País Valencià s’ha despertat. Ara ja no hi ha cap mena de dubte. Mesos i anys sense donar pràcticament cap senyal de vida i ara, de sobte, els brots, verds i vigorosos s’estenen per
Ara mateix, la situació al País Valencià em sembla molt semblant a la de l’instant previ al llançament d’un penal decisiu per al resultat de l’encontre. Just abans que el davanter llence, tothom conté la respiració. Després, quan ja es veu el baló al fons de la xarxa, tothom esclata d’alegria. Perquè el temps està
Avui he llegit la Carta Pobla del meu poble a l’Auditori Municipal. Celebràvem el 740 aniversari de l’atorgament per part de Jaume I. Aquest matí he tingut l’honor i el plaer de llegir la Carta Pobla del meu poble, Vila-real, a l’Auditori Municipal. Ha segut el primer moment de la cerimònia d’entrega dels premis Vint
Ara mateix, la guerra informativa, de dades creuades, ha esclatat en tota la seua virulència. I ens cal asserenar-nos i mirar cap endavant. Afortunadament, la realitat és ben evident. Aquests dies, les dades contradictòries s’amunteguen davant nostre. A les demandes de catalunya o fins i tot! del País Valencià, de seguida se’ls dona resposta. Verbal,
Avui fa deu anys, vaig acabar d’escriure un conte al voltant de l’atemptat de l’11-M. El vaig escriure molt de pressa; deu pàgines en menys de vint-i-quatre hores. I em resulta curiós que ningú encara l’haja volgut publicar. L’únic que he aconseguit, de moment, és que un parell d’instituts d’Alemanya, facen servir una traducció (meua)
Avesats com estan a negar la evidència, afirmaran que només érem quatre gats, els qui demanàvem que pleguessin. I si se’ls obligara a comptar-nos, no passarien de quatre. Tornarien a començar des de zero una i altra vegada, per poder continuar afirmant que érem quatre gats. Hui, set de març del 2014, s’han produït les
Us oferesc, amb permís de l’editorial, un tastet de Una història amb sol i ombres. Una història amb sol i ombres és un conjunt d’històries que es creuen en els darrers anys de la dictadura de Franco i els pirmers de la de Pinochet a Xile.L’editorial m’ha donat permís per oferir-vos un tastet d’aquesta novel·la.
El conflicte d’Ukraïna fa realment por. Molta por. I per moltes raons. Aquest darrer cap de setmana ha esclatat en tota la seua virulència el conflicte d’Ukraïna. I realment, crec que hi ha motius per tindre por.D’entrada, és un conflicte pre-bèl·lic, o directament una guerra, molt prop de les fronteres d’Europa. I amb totes les
Ja d’ha acabat la crisi. Ho ha dit Rajoy i, de seguida, els mitjans de comunicació del Sistema s’han afanyat a proclamar la bona nova. Ja s’ha acabat la crisi. Aquesta és, sense cap mena de dubte, la gran afirmació que ha fet Mariano Rajoy, el president de l’Estat Espanyol, en el transcurs del “Debate