Ara es comencen a alçar veus que ens avisen que tot anirà malament. Que, quan ja començàvem a eixir de la crisi, han arribat els arreplegats aquests, que no saben ni el que volen, i ens tornaran a enfonsar en la misèria. I, com sempre, hi ha tot de mitjans de comunicació que els fan
Com era d’esperar, el dissabte per la nit, el Nou Camp va xiular l’himne d’Espanya. Per moltes raons, que n’hi ha moltes i de bones. Però al meu parer, n’hi ha una que destaca per damunt de les altres. Perquè es va prohibir que es xiulés i es va amenaçar amb sancions si es produïa
Aquest dissabte, demà mateix, es cel·lebra a Vila-real la segona trobada d’escriptors del País Valencià. Per raons òbvies, aquest any hi haurà més somriures. El lloc és la UNED, a la cantonada del raval del Carme amb l’avinguda Cardenal Tarancón (que de sempre s’ha dit el Barranquet). Aquest any es retrà homenatge a dos
Alguns ja sabeu que fa un temps, vaig col·laborar amb un amic compositor per donar forma al Poema a Basset. Una obra musical molt bona amb algunes lletres, que són les que vaig fer jo. En aquests anys, hem aconseguit que la conegués una part de vosaltres, però ara, que bufen vents nous, favorables i
El diumenge passat, fou un dia fantàstic. Després de vint anys de plom, per fi va caure el règim. Un règim d’impossicions, menysteniment envers els valencians i la nostra cultura, retallades salvatges en serveis bàsics, cleptocràcia i malbaratament de tot allò que es podia malbaratar. Però finalment, els valencians, vam arribar a no poder més
Ara que ja han passat dos dies des del diumenge, comence a veure fins a quin punt han canviat les coses. A tot arreu. En primer lloc, al País Valencià. Després de vint anys de Partit Popular, ara ho han perdut tot. Des de la Generalitat, fins l’Ajuntament de València. Des de l’ajuntament de Castelló
Després d’aquests dies tan frenètics, tots carregats de promeses, de mentides, de mitges veritats, d’excuses, de retrets i de veritables actuacions humorístiques, ara ens hem guanyat uns dies, pocs però uns pocs, de calma i serenitat. Però alerta; calma i serenitat no vol dir deixar d’exigir allò que pensem que és just als nous governants.
Estem a les darreres hores de campanya electoral. Una campanya que em sembla diferent ales altres. Molt diferent. Perquè aquesta vegada, no semblen ser massa importants, els grans mítings del darrer dia. Molt em teme que és més important, o que fa més paper, l’actuació de milers, o milions, de persones anònimes que, des del
Aquests darrers dies tothom promet. I fa afirmacions solemnes. Fins i tot, et fan regals; normalment, de poc valor. Un globet per als xiquets, una enganxina, un prospecte amb la propaganda o un resum d’un programa electoral… I també, al menys des d’alguns partits, es procura fer por. Concretament, des del PP es vol fer
Sembla que, per més que ho vulguen evitar, les coses són com són. I pareix que no els ixen els comptes. A cinc dies de les eleccions locals i tres mal comptats per al final de la campanya, es veu que el PP té clar que no té cap possibilitat d’evitar el desastre. I els
Ja ha passat pràcticament el darrer diumenge abans de les eleccions municipals i sembla clar que la única possibilitat que els queda als que encara estan és embolicar. Perquè fer por ja s’ha vist que no els acaba de funcionar. Només cal veure els nombrosos vídeos de Rita Barbera passejant-se pels mercats de València. Que
Mentre comencem a patir la primera calorada de l’any, la campanya electoral continua. I cadascú diu la seva. O fa el seu numeret, que tampoc és poca cosa. Jo procure no fer-ne massa cas, perquè soc d’aquells que ja només es miren de passada les bestieses que diu cadascú per si cal comentar-les. Però
Ara mateix, tots els candidats prometen. No tenen cap mirament en prometre el que siga. Segurament, ells també saben que no ho podran donar, tot allò que afirmen que ens donaran. Però ara mateix, no els dol res, per a nosaltres. Només, això sí, a canvi del nostre vot. Només necessiten aquest mínim instant de
En aquesta campanya electoral trobe, entre la gent que m’envolta. una barreja d’esperança i incredulitat. Perquè al País Valencià portem vint anys patint uns governs que amenacen amb deixar-nos sense res. Per fer-ne un resum del resultat fins ara d’aquests governs, hem perdut el nostre sistema financer, la nostra indústria està desmantellada, l’agricultura quasi desapareguda,
Aquesta nit comença la campanya electoral. Per a les municipals i autonòmiques. I el CIS ha fet pública, justament avui, una enquesta electoral. La darrera. I els seus titulars són d’allò més sorprenents. Resulta que els grans titulars són de la mida de: El PP guanyaria es eleccions, el PSOE s’apropa al PP, Podemos