Sembla que l’aigua comença a anar per la darrera taula, que en diuen. Aquesta dita antiga de la Plana respon al fet que, quan es regava a portell, les sobres d’aigua de cada taula, anaven a la següent. Però quan es regava la darrera taula de l’hort, si no es calculava bé i es tancava
El Partit Popular del País Valencià, el PPCV, torna a ser notícia. Aquesta matinada, la Guàrdia Civil ha començat la “Operació Taula”, per ordre de la Fiscalia Anticorrupció relacionada amb les estafes que s’ha perpetrat al voltant d’una empresa pública creada pels governants del PP, IMELSA (Impulso Económico Local, SA) i ha practicat unes quantes
Sembla que la economia torna a anar malament. Després de molt temps en els quals els bancs centrals de les grans potències financeres del món s’han escarrassat (diuen) en mesures d’estímul econòmic per tal de redreçar el rumb de l’economia (aquesta frase l’he llegida moltes vegades, redreçar el rumb), ara tornen a anar mal dades.
Van passant els dies i sembla que la troca no s’acaba de desembolicar. Després del colp d’efecte de Mariano Rajoy renunciant al seu torn per a tractar de formar govern com a cap del partit amb més escons, la resposta de Pedro Sánchez torna a deixar les coses més o menys igual que estaven. I
Ja fa temps que els mitjans de comunicació espanyols confonen la informació amb la propaganda. Especialment, quan aquesta propaganda afecta a Catalunya. Només cal que recordem l’allau d’informacions sobre corrupció lligades a la família Pujol, al temps que es callava tot el relatiu als escàndols que sacsegen als patricis de tot tipus i condició de
Quan has de canviar la teua versió dels fets a meitat de judici, estàs perdut. De manera que, abans de començar, estigues segur que aquesta versió dels fets que em vas a exposar és la definitiva. Aquesta frase, aproximadament així l’haureu escoltada moltes vegades. La diu l’advocat defensor al seu client abans d’anar a judici
Divuit de gener. Dilluns. I encara no està clar, ni de bon tros, quin govern acabarà tenint l’Estat Espanyol. D’una banda, sembla que ningú vol pactar amb el PP. D’altra banda, el PP vol pactar amb tothom però vol continuar com fins ara. Es veu que encara no s’han adonat que no podrà ser. Així
Aquest matí el País publica una entrevista amb Mònica Oltra. Es veu que el fet que un mes després de les eleccions espanyoles encara no hi haja cap candidat ferm per a formar govern els té desconcertats. I no sé ben bé per què. La mateixa nit electoral, abans del Nadal, ja va quedar clar.
L’any passat, si no vaig errat en van ser quarana-huit. De mitjana, una dona assassinada cada setmana a mans de la seua parella. O ex-parella. Se’n diu violència de gènere, perquè hi ha molt de llepafils que pensa que s’ha de fer servir un llenguatge políticament correcte. Aquest any, ja en van com a mínim
Diuen que la política és una art. L’art d’aconseguir prendre decisions que afecten a un grup de persones de manera que els qui les prenen aconseguisquen prou suport per tal de fer-les efectives. I en el cas de la formació del Govern de Catalunya així s’ha pogut veure. Després de mesos de negociacions, quan tot
A hores d’ara més d’un es deu estar fregant les mans. Fins i tot ja hi ha qui ho proclama a boca plena. El procés d’independència de Catalunya s’ha acabat. Ja és mort i enterrat. Només hem de veure les portades dels «grans» diaris espanyols, per exemple. I és que continuen sense entendre res. Quan
Aquestes hores estan resultant apassionants. Després de la negativa de les CUP a investir a Mas, gairebé tothom ha dit la seva. Mas, que acaba d’afirmar que convocarà eleccions el dilluns si la CUP no rectifica. Baños, que ha presentat la seva dimissió. Junqueras, que demana diàleg fins al darrer minut. L’ANC, que demana un
Al final s’ha vist clar que el més important era el qui. Tota la resta, el que a mi em semblava veritablement important, el què, el com, el quan, tot això no era important. Ni la voluntat dels electors. Això tampoc no ho era. I no només. Quan hi havia rodes de premsa, hi havia
S’acaba l’any 2015. Aquest any n’ha fet tres-cents de la caiguda del Regne de Mallorca, tres-cents un de la caiguda del Principat i tres-cents vuit de la caiguda del Regne de València. Molts anys sense manar de nosaltres mateixos. I es nota. Sembla que tots els qui vivim als Països Catalans ens n’hem oblidat d’allò
En estos dies de festes de Nadal han pasta moltes coses. En primer lloc, els partits que s’han presentat a les eleccions espanyoles han pogut comprovar que cap d’ells les ha guanyades. Només hi ha dues maneres de formar una majoria absoluta. Amb dos partits, PP + PSOE. Difícil perquè per al PSOE això significa