Ja es veu que a tot arreu, tant al País Valencià com al Principat hi ha un gran interès per implantar l’educació per projectes. També està clar que l’administració tracta d’imposar uns models sempre “novedosos”, “moderns” i “molt millors”. Finalment, des de fa molts anys, de fet des de fa dècades, el professorat s’oposa a
En educació, que abans es deia ensenyament, està de moda treballar per projectes. Un projecte és, segons la viquipèdia, una empresa temporal assumida per crear un producte o un servei. Vol dir això que és allò que es fa per a dur a terme una d’aquestes dues coses. En educació però, no està massa clar
En només una setmana, hem tingut molts motius per a sentir-nos optimistes. Potser massa i tot. En primer lloc, ha esclatat una guerra a Europa. Dins d’Europa, que tot i ser considerada un continent no deixa de ser, geogràficament parlant, un apèndix d’Àsia. Vull dir amb això que la guerra està, a tot estirar, a
Vila-real era, fa només quaranta anys, una ciutat ferma en defensa del Valencià. Allà s’hi va fer uns quants anys l’Aplec de la Plana. Per exemple. I hi van actuar grups musicals de renom. Des de Dagoll Dagom fins el Joglars. Desde Labordeta fins a Raimon. D’això ha passat molt de temps. Ara tenim un
Ja fa molts anys que els grans “innovadors” de l’ensenyament van d’ací cap allà donant lliçons a tort i a dret. El denominador comú és que tot allò que fan els professors està malament i que cal substituir-ho per alguna cosa “innovadora”. Quan dic molts anys, vull dir més de trenta. Fa més de trenta
Al País Valencià d’allò que al principat i a Castella en diuen “toros” en diem bous. N’hi ha dels que treballen (cada vegada menys) i també n’hi ha dels que no ho fan. Aquests, acaben els seus dies a una plaça de bous o bé als carrers de qualsevol poble. Són els “bous en plaça”
Sembla que ens arriba una altra reforma a l’educació. Perquè parlar d’ensenyament ja sembla fora de lloc. I s’ha passat d’anar a l’escola o a l’institut o a la universitat a aprendre coneixements, a tractar de ser feliços. Tal qual. I qui no ho siga és que és un inadaptat. O un malalt. El que
Avui, primer de febrer, he hagut de resoldre una qüestió a la Caixa. A Vila-real. A la mateixa sucursal que ha sigut, cronològicament: Seu de la Caixa d’estalvis de Vila-real: Sucursal de la Caixa d’estalvis de València; Sucursal de Bancaixa; Sucursal de Bankia; i finalment, sucursal de CaixaBank (abans, la Caixa de Pensions). Tot consistia
Anit, com passa cada gener des de ja fa vint-i-huit anys, a Vila-real es va fer uns marxa cívica pels carrers de la ciutat. Organitzada per Acció Cultural del País Valencià i l’associació cultural Socarrats, va servir per a recordar la crema de la ciutat el dotze de gener del 1706 per part de les
Les rodalies de Renfe de València són un desastre. I no és d’ara. En els anys setanta i primers dels vuitanta, els trens que hi havia eren de segona mà. Sembla que de les rodalies de Tòquio. Eren lents, arribaven sempre tard (mai complien els horaris) i la calefacció tenia dues posicions: o et cremaves,
Ací s’acaben les vacances de Nadal per als alumnes i aquests han de tornar a la normalitat. Classes presencials. Mentre, la variant òmicron s’escampa de mala manera. D’altra banda, encara no és senzill trobar tests ràpids a les farmàcies. Ni aquestes poden fer encara els tests. Els sanitaris de l’atenció primària estan esgotats. I aquells
Anit vaig estar a Nules. Allà, el club de lectura Cosas & Musas, m’havia convidat a parlar una estona sobre el darrer llibre que havien llegit: El carrer era de terra. La veritat és que va ser una vesprada fantàstica. Perquè poques coses hi ha tan plaents per a un escriptor com xerrar amb els
Cada dia que passa estic més fartet de persones que semblen d’allò més normals; però que a l’hora de parlar, primer ho proven en castellà. Si de vegades, perquè en tens confiança, els preguntes el perquè, sempre responen alguna vaguetat de poc trellat: des d’allò tan rebregat de “l’educació” o la “cortesia” fins a un
Avui s’ha commemorat a Castelló el 89 aniversari de les Normes de Castelló. Les regles consensuades fa quasi un segle per a dotar de regles ortogràfiques el valencià. L’acte ha esdevingut una manifestació en defensa d’una llengua maltractada. Sembla que ara tot val, contra el valencià. Tant a casa nostra com al Principat. O a
Aquesta vesprada, El carrer era de terra s’ha presentat a Sagunt. Allà on es pot dir que va nàixer. I la vesprada ha resultat fantàstica. En primer lloc, per l’escenari. La presentació s’ha fet a la Via del Pòrtic, a la plaça de l’Antiga Moreria. Abans de començar hem fet una visita guiada a l’espai