Des de la Plana

Josep Usó

29 de novembre de 2020
0 comentaris

Fabra, again.

L’ex-president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, és el seté membre de la seua família que ha ostentat aquest càrrec. La cosa va començar amb un jove de Llucena, Victorino Fabra Gil, que va fer de guia al general O’Donell en el setge de Llucena per part del general Cabrera, el 1839. Va ser vonegut com l’aüelo pantorrilles i va ser el primer de la família que va presidir la Diputació. En morir sense descendència, va deixar el “negoci” al seu nebot, Victorino Fabra Adelantado. I des d’aleshores, fins avui, com qui diu. És el que té ser de la família que toca. Quasi dos-cents anys fent i desfent al “seu” territori.

El penúltim membre de la nissaga, Carlos, ha segut un home amb molts alts i baixos. És el que va promoure l’aeroport de Castelló, el qui ha manat en el PP provincial anys i panys, el del cas Naranjax i el qui va acabar a la presó per allò dels delictes fiscals. Per diverses raons, va eixir prompte de la presó; que no de bades du un cognom amb una certa història.

Però el cas és que, de sobte, ens assabentem que el jutge del jutjat número 4 de Castelló investiga nombrosos empresaris del voltant per fer préstecs “a fons perdut” al senyor Fabra. Potser, segons s’especula, amb la finalitat que Hisenda, aquella que la propaganda de fa anys deia que érem tots, no pogués cobrar el que el senyor Fabra devia com a conseqüència de les condemnes que van acabar amb ell tancat a la presó.

I el cas és que la llista d’empresaris és important. Des de Fernando Roig, l’amo del Vila-real i del grup Pamesa (entre altres empreses), fins a Enrique Gimeno (Facsa), passant per Luís Enrique Batalla (grup Batalla) o Salvador Martí (ex-president de la Cambra de Comerç de Castelló). Tots d’empreses importants. D’aquelles que s’ho emporten tot quan hi ha un concurs d’adjudicacions. Des de l’aigua potable dels pobles fins a la darrera carretera que s’ha d’asfaltar.

El cas és que els donatius no eren menuts. La premsa n’esmenta algun de més d’un milió d’euros.

Però més enllà del fet que la notícia s’haja conegut per la premsa, hi ha una pregunta que em volta pel cap. Tots aquests diners, a canvi de què?

Perquè ja fa uns anys, quan al cas Noos, el Vila-real CF ja va donar centenars de milers d’euros a l’empresa del gendre del llavors rei. Per aquell temps, tothom afirmava que el xicot era un pocavergonya. Però ningú li anava a donar diners si no era per ser família de qui era. Amb el temps, el qui feia de rei ha hagut de fugir, per si la justícia suïssa l’enxampa. I el fill no sembla estar en una situació molt més sòlida.

Per això seria interessant saber què van obtindre aquests empresaris a canvi dels diners que van donar al senyor Fabra. Perquè cap d’ells sembla tindre inclinació a fonar diners a ningú a canvi de res. I em sembla molt raonable, que siga així.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!