Des de la Plana

Josep Usó

23 de novembre de 2020
0 comentaris

La llei.

Aquests dies està de moda la nova llei d’educació. La llei Celáa (del nom de la ministra d’educació que ara mateix exerceix el càrrec). En els darrers trenta o quaranta anys, ni se sap la de lleis d’educació que s’han anat promulgant i derogant a l’Estat Espanyol. Aquesta vegada, sembla ser que el cavall de batalla és que l’ensenyament es puga fer en qualsevol llengua que no siga el Castellà amb normalitat i que els col·legis concertats puguen eixir perjudicats si s’arriba a implantar aquesta llei. Per aquesta raó hi ha moltes protestes. S’ha agafat com a símbol de les protestes, a més a més de la paraula “libertad” (en Castellà que sempre sona més seriós) els llaços de color carabassa. Fins i tot amb limusines, s’han arribat a passejar llaços carabassa. I no ha passat res. Si foren grocs, l’espai públic hauria de ser neutral; però si són de color carabassa, no passa res.

Algunes consideracions, al voltant d’aquesta nova llei. Quan a un país hi ha una nova llei d’educació cada cinc o sis anys (a tot estirar) és perquè als governants de tots els colors els importa un rave l’educació dels seus joves. Només cal veure el nivell de fracàs escolar (entès com abandonament abans d’hora o derivació a culs de sac assistencials (com allò de la formació bàsica inicial per als que són incapaços de multiplicar als quinze anys). O el nivell d’atur entre els joves, que és esfereïdor.

Clar que, veient el nivell intel·lectual dels governants, que falsifiquen títols acadèmics per aparentar tindre uns estudis que no tenen o que, directament no han segut capaços en sa vida de passar d’allò que se’n diu ESO, no és d’estranyar que no vulguen tindre un jovent massa preparat. Els farien tremolar la cadira de seguida.

També cal tindre en compte que l’Esglèsia Catòlica i algunes de les seues variants són qui tenen el control d’un bon nombre de centres d’aquells que s’anomenen “concertats”. Un concepte que, quan s’ha d’explicar a qualsevol altre país europeu costa molt de fer entendre. Costa tant que no hi ha manera. Allà s’entén que, si un vol anar a una escola privada, hi va i se la paga. I en paus.

El problema que es veu vindre és que, tal i com van les coses, aquesta llei acabarà reeixint. Es promulgarà i, més prompte que tard, canviarà el govern i la derogaran. Llavors, la reacció serà arraconar encara més les llengües diferents del Castellà. I, de passada, es retallarà encara més el currículum de Ciències, no siga cosa que el jovent comence a pensar pel seu compte i s’adone de la trepa de personatges que hi ha al capdamunt de conselleries i ministeris.

I, com sempre passa, aquells alumnes que són bons estudiants, que són pocs, seran capaços de sobreviure a qualsevol sistema educatiu. Acabaran sent bons professionals i anant-se’n a l’estranger a treballar perquè ací se’ls obligarà a sobreviure amb un sou miserable i en unes condicions laborals més que precàries. I seguirem sent allò que fa cinquanta anys s’anomenava “país en vies de desenvolupament” i que ara, amb menys paraules, podem definir com a tercer món.

Dues consideracions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!