Aquesta setmana s’han fet públiques imatges d’una beatificació celebrada a la Sagrada Família de Barcelona amb assistència de quasi 600 persones. Més que l’aforament amb restriccions del lloc. Després, en una entrevista amb la consellera de salut, aquella va haver de reconèixer que les cerimònies religioses no es poden prohibir, perquè la llibertat de culte és una part molt important de la llibertat de les persones. També va dir, la senyora consellera, que s’havien pres totes les mesures de seguretat i unes quantes vaguetats més. Mentre, al Principat tenen els teatres i els cines tancats, Ni aforaments ni res. Lògicament, el món de la Cultura està com el tio de la veta. (Així en diem a la Plana quan algú està molt emprenyat). I amb tota la raó.
El dijous passat, a Vila-real va caure un aiguat de 60 litres per metre quadrat en poc més d’una hora. L’episodi va començar poc després de les set de la vesprada, Van haver talls de llum, inundacions i tota mena de problemes. Doncs a una de les parròquies, el capellà va haver d’anar a dur a les feligreses acasa per casa perquè no van poder eixir de l’església. Era necessari, anar a missa amb unes previsions meteorològiques dolentes que es van complir. També recorde, de passada, que a la primera onada hi van haver diverses manifestacions religioses públiques, com un capellà amb un reliquiari passejant pel mig d’un poble fent gestos com per espantar algun dimoni. Per cert; acompanyat per la Guàrdia Civil amb cara de circumstàncies.
Les religions, totes, es fan un pas enrere davant del coneixement. Perquè les creences que no estan recolzades per la experiència només són creences. Fins i tot el Vaticà ha hagut de rehabilitat públicament Galileu. El 1992. Que vol dir que admeten públicament que la Terra gira al voltant del Sol el 1992. Amb alguns segles de retard. I davant d’un virus, un ésser que està a la frontera entre els éssers vius i els que no ho estan, ja s’ha comprovat la utilitat de les caretes, del distanciament social, de les mentides repetides fins a voler-les fer passar per certes i de les oracions en totes les seues formes.
Val a dir que aquest és un problema de totes les religions. Només ens cal recordar que el ministre israelià de Sanitat, d’un partit d’aquells ultraortodoxos, defensava que el virus era un càstig diví per algun pecat comés pels ciutadans. I va acabar hospitalitzat. Igual com els alts dignataris de qualsevol país islàmic. El que resulta curiós és que, quan es posen malalts, requereixen atenció mèdica. No es conformen amb les seues pregàries.
Però hi ha un detall que em crida l’atenció. Per què la Cultura és la més afectada, el sector més maltractat de tots? Potser perquè és el més molest per al Poder. No hi ha cosa pitjor que fer evident que el rei va nu. I això és, sovint, el que fan els artistes. Tant és que siguen plàstics, escriptors, actors o músics. I aquests encara ho tenen pitjor, perquè tothom sap que la música remou sentiments. I els qui manen es podrien trobar al davant d’un mirall que els retornés una imatge poc afalagadora. Per a continuar on són, els va millor un poble inculte.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!