El bou per la vila.

Ara mateix, hi ha una gran polèmica sobre el bou per la vila i el bou embolat. En especial, perquè a Vila-real s’ha fet un bou embolat en plaça i no s’han respectat les distàncies de seguretat.

Val a dir que el bou per la vila pels carrers, a Vila-real havia desaparegut i es feia en plaça (portàtil) a les festes del poble. Es va recuperar amb el retorn de la democràcia. I va tindre, com sempre té tot, una gran pujada i una baixada, a mesura que el veïnat anava trobant-se les molèsties de tindre unes quantes setmanes els carrers tancats perquè hi ha bous. Això afecta també els possibles locals comercials, que allà on hi ha bous són molts menys que on no n’hi ha.

Però cada vegada que algú s’ha plantejat la possibilitat de suprimir els bous o fer-los amb “mesura”, tothom se li ha tirat al damunt. Perquè, i aquest és l’argument que es repeteix una i altra vegada, “els bous són l’ànima de la festa”. O també, “a mi el bou no m’agrada, però l’ambient, sí. I els bous donen molt d’ambient”.

Amb la pandèmia, a Vila-real ha passat com a tot arreu. S’han suspès les festes. I veient que la cosa no millorava, les autoritats municipals han decidit contractar una empresa que instal·le una plaça de bous portàtil a les afores (a les mateixes afores on la construcció d’un aparcament va enviar el monument a Jaume I, fundador de la vila). Aquesta empresa va fent activitats taurines i cobra una entrada als que hi van. Al mateix temps, manté unes condicions: Tothom ha de dur careta, hi ha serveis d’atenció sanitària, hi ha gel hidroalcohòlic i hi ha tots aquells protocols que s’han de complir per evitar empestar-se amb el virus. El problema de la distància és molt difícil de complir en tot moment, perquè una activitat que implica fugir, córrer d’ací cap allà, o subjectar un animal de 500 Kg espantat requereix que hi haja moltes persones juntes.

Però hi ha un detall que sí que m’ha cridat l’atenció. No sé quan costa l’entrada a la plaça de bous. M’imagine que no serà massa cara, però no en tinc ni idea. Però si mireu les fotos i els vídeos que s’han penjat a la xarxa, veureu que no hi ha massa gent. El que em sembla és que aquell mite de que “el bou és l’ànima de la festa, que sense bous no hi ha festa, que a tothom li agrada”, és això: un mite.

Potser, quan tot això passe, la solució passaria per fer unes festes diferents. Amb tres o quatre dies de festes, només, en lloc de deu. Hi hauria els mateixos actes, però en molt menys temps. I el col·lapse circulatori, i les molèsties per aquells que treballen als pobles del voltant (on no són festes al mateix temps) serien moltes menys. Però ja se sap que quan algú proposa un canvi en alguna cosa que es considera tradicional, el posen a caldo.

Afegeix un comentari