Aquesta setmana serà el 9 d’octubre. La Diada del País Valencià. I, malgrat que normalment és molt moll, el president Ximo Puig ha volgut marcar una mica de perfil. I es veu que s’ha adonat, encara que siga tard, que Madrid és com una aspiradora (en realitat és més com un pou cec) que xucla els recursos de la perifèria. I ens deixa sense recursos però allà tampoc no els aprofiten. Els malbaraten. Malgrat que els valencians ja tenim un nivell de vida un 12% per baix de la mitjana estatal, som dels qui aportem recursos nets. Que vol dir que som més pobres però que aportem diners per a enriquir els qui ja són més rics que nosaltres.
I a Madrid, amb tantes banderes, tantes pretensions i tants ineptes en tots els escalons de totes les administracions, han aconseguit empestar-se amb la COVID19 de mala manera. De tan mala manera que ja no sabem (de fet ja fa molt temps que no ho sabem) quants malalts hi ha. Perquè les xifres que donen es veu de seguida que no són reals. I venen a donar lliçons de què es pot fer i què no es pot fer als altres. I ara, per acabar-ho d’adobar, quan ja han hagut de tancar unes quantes ciutats d’allà (perquè tenen més de un 1% de la població infectada, poca broma) inclosa la sacrosanta capital Madrid, la flamant presidenta d’allà, ens ha recordat que necessiten més recursos per a combatre el virus.
Clar. Ximo Puig no ha pogut fer altra cosa que protestar, encara que siga tímidament. Perquè els valencians som el vagó de cua del darrer tren. I encara anem ofrenant noves glòries a una Espanya que ens escanya. Una Espanya que ja s’ha reduït a una ciutat massa gran situada dalt d’un altiplà i sense cap comunicació fàcil cap enlloc. I que compta amb unes elits que encara pensen que són el propi melic del planeta Terra. Unes elits que no són conscients que la seua importància fa segles que és mínima i que ara mateix, estan recollint una tendència perillosa. Que s’identifique els madrilenys amb els infectats per la pandèmia.
Unes elits que ja duen mesos demostrant que el govern més progressista de la història és inoperant o és molt més retrògrad (que gira en sentit contrari) que el que hi havia abans. Que ja és dir. Unes elits que s’han de sentir l’agència econòmica Bloomberg que no saben què fer amb la seua monarquia ni amb el problema català.
Malgrat que siga poca cosa, més val que Ximo Puig reclame. No li faran cas, però és que quan se’t pixen damunt i et diuen que plou, o et queixes o ja passes per el més borinot del poble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!