Coneixement.

Fa uns anys que a Vila-real s’ha posat de moda un consell. Quan algú, especialment una persona jove, se’n va allà on siga, de festa, amb els amics, de viatge, d’excursió… sempre se li han de donar molts consells: no faces, no menges, no fumes, no begues, no… Tot això s’ha resumit en una sola paraula. Coneixement. Que vol dir que no faces allò que no has de fer. Teua és la responsabilitat. Fes de manera que no et poses en problemes. I en molts casos, funciona.

Ara però, ens trobem amb un problema nou. Un virus. I resulta que els estudiants d’un col·legi major, universitaris als quals se’ls suposa un cert nivell de coneixements generals sobre qualsevol disciplina, han fet una gran festa (supose que d’inici de curs, de benvinguda o de ves a saber). La festa, que es veu que no estava autoritzada, ha acabat amb les més se set-centes persones que hi havia empestats. De moment, més de cent vint quan encara no s’han conegut les anàlisis de més de la meitat dels alumnes. Com a conseqüència, el campus de Vera de la Universitat Politècnica s’ha hagut d’aturar com a mínim una setmana. I caldrà desinfectar laboratoris, aules, instal·lacions… Durant una setmana hi haurà treballs d’investigació que s’interrompran. Les classes passaran a ser virtuals, a través d’alguna plataforma.

Tot això té un cost. Un cost molt elevat. I d’aquest cost ens haurem de fer càrrec tots. No es trobarà cap responsable de la festa. Ni de la organització ni tampoc de l’assistència. I si algú es trobara, sempre tindria aquella excusa tan suada del “veges com s’ho havia de pensar, el xiquet o la xiqueta, que podria passar allò”. O “és que no els havien dit que no podien anar sense careta”. O qualsevol altra d’aquest nivell.

Esperem que l’aturada de la UPV siga només d’una setmana. Perquè el curs passat també es va aturar l’activitat lectiva presencial per a dues setmanes i varem estar més de tres mesos.

Del que no sembla haver cap dubte és de la irresponsabilitat d’una bona colla d’universitaris, que han aconseguit, amb la seua festa, provocar el brot més important del País Valencià i dels majors d’Europa. Per a ells era més important ballar, beure i lluir habilitats socials que mantindre la salut. La pròpia i la de la resta de la població. Només cal esperar que no hi haja morts, com a conseqüència d’aquest brot. I queda més que clar que cap dels assistents, té allò que demanen les mares als fills i les filles de Vila-real: Coneixement. Val a dir que al poble, quan d’una persona es diu que no té coneixement, vol dir que és un poca-solta; un eixelebrat.

Però amb els recursos de tots.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *