De prometre, ningú es fa pobre.

Aquesta dita és popular. I es podria completar amb una altra, que diu que “Als xiquets i als sants, no hi ha que prometre’ls, hi ha que donar-los”. Aquesta segona, segurament, és d’origen castellà, però també es diu, a la Plana. Es veu que ni els uns ni els altres perdonen la falsa promesa.

El cas és que per raons familiars, m’he passat tres setmanes anant-hi cada dia a l’hospital de la Plana. Un bon hospital, tot s’ha de dir. Però segons hi arribes a les escales que donen pas des de l’aparcament a l’accés principal, hi havia un cartell fet de cartró i escrit a mà, indicant que hi ha vaga de metges interns residents, MIR, “Per una Sanitat Pública de Qualitat”. Després, pels passadissos de l’hospital, de tant en tant uns altres cartellets, aquests de mida DIN A4, assenyalant la vaga. Si es vol accedir a l’hospital entre les dotze de la nit i les set de matí, cal fer-ho per urgències. Allà n’hi ha uns altres cartells que indiquen que, a causa de la vaga dels MIR, el temps d’espera de qualsevol urgència es pot incrementar “considerablement”.

Al llarg de tres setmanes, aquests cartells han estat allà i, segurament, els metges en formació, aquells que no arriben a cobrar mil euros al mes per una feina que sovint supera de llarg les seixanta hores setmanals i que no sempre permet que el metge que està en formació dispose d’un metge tutor al seu costat, segueixen en vaga.

En el transcurs d’aquests dies, el 21 de setembre, el president Ximo Puig va fer un gran anunci on es comprometia a invertir milers i milers de milions d’euros en renovar el sistema sanitari valencià. També va prometre inversions de tota mena per a millorar tot allò que es pogués millorar. I tan content devia estar l’home, que les seues promeses figuren per escrit a la web oficial de la Generalitat Valenciana. Si es llegeix amb detall el text, es veu que les promeses es van fer en els transcurs d’allò que al País Valencià es diu oficialment, “debat de política general de les Corts”. Unes sessions en les què el govern explica què bé que ho fa tot i la oposició insisteix en que tot es fa malament. Ho xarren, s’escridassen si cal, es fan les promeses i, en acabar, supose que fan una roda de premsa i se’n van a dinar. I, pel que es veu, fins l’any que ve. Perquè a hores d’ara, es veu que la vaga dels MIR ja du molt de temps en marxa i les autoritats encara no s’han posat en contacte amb ells per a negociar res.

Tal i com van les coses, sembla que la vaga anirà per llarg, perquè amb un sou de misèria, encara que no tinguen especialitat, a poc de coneixement d’idiomes que tinguen, és segur que a qualsevol país trobaran feina, els metges joves. I ben pagada. I se n’aniran, com han fet sempre. Nosaltres n’haurem pagat la formació, ens quedarem sense metges i els responsables, aquells que s’omplen la boca de promeses que mai compleixen i que, en general tenen molt poca formació (quan la tenen), seguiran reunint-se una vegada a l’any per a prometre’ns la lluna.

A menys que una vegada de tantes, els esclate la seua pròpia estupidesa i els deixe al lloc que els pertoca. Perquè és cert que no es faran pobres, de prometre el que ni tenen ni tindran mai. Però alguna vegada, si no els xiquets els sants, els demanaran comptes, per les seues falses promeses. I llavors descobriran que “qui fuig de Déu, corre de bades”. Que vol dir que quan t’arriba l’hora de passar comptes, tant és on t’amagues o com de grossa digues la mentida. S’ha acabat el teu temps.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *