El sentit de la trampa.

Un fil de piulets de Miguel Hernan, epidemiòleg i professor a la Universitat de Harvard, ha deixat en evidència les dades oficials de la Cpmunidad de Madrid. En lloc de tindre el 36% dels llits de UCI ocupats per malalts de la COVID, n’hi ha un 95%.

D’entrada, un detall. Un altre professor d’una universitat de prestigi a nivell mundial que és d’ací. Com a mínim, espanyol. I n’hi ha molts. Sembla que la exportació de cervells no siga un tema que amoïna a les autoritats del nostre país. Ni de l’Estat Espanyol, tampoc.

Però anem a les dades. Quin interès poden tindre les autoritats en negar una evidència? I encara més, una evidència com aquesta, que només pot acabar fent-se visible de la pitjor manera possible. En primer lloc, a mi se m’acudeix amagar la seua mala gestió. És cert que la gestió dels recursos ha segut i encara és, nefasta. No s’ha invertit ni s’han proporcionat prou recursos a les instal·lacions i equipaments mèdics. Es continua maltractant, de sou, d’horaris i de mitjans, a tots els professionals sanitaris. I fa molts anys que no s’inverteix en Sanitat Pública i es van concedint més i més parcel·les de “negoci” a empreses privades que, sovint, no tenen ni experiència ni interès per la feina; però sí pels diners públics.

Aquesta possibilitat em sembla raonable. Però hi ha un detall que no encaixa. El problema de la COVID és que és una malaltia que pot ser greu i que és infecciosa. Això vol dir que, si no s’atura a temps, el seu progrés pot ser exponencial i impossible d’aturar per qualsevol sistema sanitari. Pel que explica el professor Hernan, ara mateix el sistema sanitari madrileny ja està al límit. I l’atenció primària mig desmantellada. En aquestes circumstàncies, voler amagar la realitat és impossible. Perquè arribarà un moment en el que els malalts no podran anar enlloc. I tothom rebutjarà els madrilenys. A tots. Perquè faran por. Haurem tornat a aquelles pors medievals que feien que, quan la pesta arribava a una ciutat, els seus habitants havien de suportar el rebuig de tota la resta “per ser d’on són”. O a la por de la primera onada, quan alguns municipis de la costa mediterrània van arribar a posar barreres físiques a l’entrada dels pobles per evitar l’arribada dels “empestats”.

Amb les dades econòmiques d’ara mateix, un nou confinament total de l’Estat Espanyol significaria el seu final econòmic. De manera que no me l’imagine. Quin podria ser, doncs, el veritable motiu d’aquesta ocultació de les dades reals?

Només se me n’acut un, de possible. La incompetència. Un responsable incapaç d’entendre res sobre la realitat a la qual s’enfronta, ha de prendre decisions equivocades. I pot arribar a pensar que, si el mecanisme per arribar al lloc que ocupa ha segut la propaganda, l’aparença i els favors, això servirà per a tot. També per enfrontar-se al virus. En aquest cas, això permetria entendre la ridícula compareixença al davant d’una barrera de banderes. O les afirmacions insensates dites amb posat seriós, com si allò que es diu tingués la més mínima possibilitat de ser cert.

I el problema és justament aquest. Que una persona pot tindre molt mala intenció o tanta mala entranya com es vulga; però sempre serà més perillosa per inepta que per mala voluntat.

De moment, la propera setmana l’exèrcit haurà d’aturar el virus a la comunidad de Madrid. No sé si hauran d’utilitzar carros de combat o no. Però em sembla evident que els sobren militars i els manca personal sanitari.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *