Endavant.

Al País Valencià, ja ha començat el curs escolar. I els primeres xiquets han arribat als centres. Allà, se’ls ha fet anar en fila, mantenint la distància, formant al pati abans d’entrar, tornant al pati a l’hora de l’esbarjo, amb taules situades a 1,5 metres de distància, amb instruccions precises de no moure’s de la taula fins que no siga l’hora de l’esbarjo, sense poder compartir ni un bolígraf amb el veí, amb careta, seguint els itineraris marcats amb fletxes de colors vius, amb el pati per a l’esbarjo compartimentat per als grups “bombolla”…

Tot sembla d’una pel·lícula de ciència ficció de sèrie B. Però és veritat. El problema rau en que molts xiquets, arriben al centre junts. I quan ixen, es tornen a ajuntar. És el problema de sempre. Els mestres o els professors els poden explicar o dir tot all´`o que vulguen. Però abans i després de l’escola i de l’institut van a casa i veuen el món real. I en aquest món real, les terrasses dels bars estan plenes de gent que no duen careta. Com es diu a la Plana, les terrasses dels bars, “són barrera”. (Allà no et pot agafar el bou). I senten totes aquelles bajanades conspiratòries sobre el virus, la tecnologia 5G, els perills de les vacunes.

Mentre, la situació dels docents es va complicant de mica en mica. Ahir, ja va haver sis centres que no varen poder obrir. I, si es té en compte que a un institut d’educació secundària hi poden haver habitualment mil persones (entre alumnes, personal administratiu, de neteja i professors. Visitants externs a banda) i que segons worldometer , Espanya té 11431 infectats per milió d’habitants, en aquest centre n’hi han d’haver, aproximadament, 11 o 12 persones infectades. Ara que es fan proves, es veu que molts dels infectats són asimptomàtics. De manera que serà d’estranyar que, d’ací a dues o tres setmanes, la situació siga pitjor que la d’ara mateix.

De tota manera, sempre podem mirar aquells que estan pitjor per a consolar-nos. A Madrid, la directora d’un institut es veu que ha dimitit perquè no vol ser còmplice de la mala gestió. Curiosament, la dona no sembla dir les mateixes coses que diuen els mitjans de comunicació. Com s’ha hagut de veure, la dona; perquè en general, els directors dels centres són persones molt dedicades. De vegades, massa i tot.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *