Ara resulta que es pot declarar l’estat d’alarma sense necessitat de cap usurpació de competències per part del Govern Central. Que tot aquell espectacle diari de militars en rodes de premsa, de fer creure que estàvem en una guerra i que tots érem soldats, que el virus no entenia de territoris… resulta que tot allò era mentida. Senzillament mentida. Que Pedro Sánchez es pensava que en un mes anava a passar a la història com el vencedor de la pandèmia. Com ara ja ha vist que no, deixa la responsabilitat als altres. I ho fa ara, quan du mesos i mesos fent tant com ha pogut per aconseguir que la situació de l’Estat Espanyol pel que fa al nombre d’infectats siga de les pitjors del món.
Fins ara, tots teníem prou clar que el principal objectiu de Pedro Sánchez en política és mantindre’s en el poder a qualsevol preu. El que ara comencem a percebre és que aquesta possibilitat és, com a mínim, remota. Perquè la situació actual, amb més de cent infectats per cada cent mil habitants, és única a Europa. I això a pocs dies de l’inici del curs escolar. I sense tindre encara instruccions clares per aquest inici.
I el problema és molt senzill. Quan comencen les escoles, xiquets, mestres, adolescents i professors, es reuniran als centres escolars. I hauran d’estar pròxims. I hi haurà infeccions. No cal ser molt espavilat, per a entendre-ho. Si passa en els bars, en les reunions familiars i en les d’amics, passarà en la classe de Socials o en les de Física i Química. Perquè cadascú dels allà presents, quan acaba, se’n torna a sa casa. Amb els seus contactes habituals. És molt semblant a quan un xiquet va per primera vegada al parvulari. Es troba amb tots els bacteris dels altres xiquets. I és l’any de la setmana a l’escola bressol i la setmana a casa amb antibiòtics.
Aquesta vegada, però, amb la COVID 19. I com els pares han d’anar a treballar (aquells que encara tinguen feina), els xiquets infectats o els que siguen companys d’un infectat, s’hauran de quedar a casa. I si són menuts, se n’haurà de fer càrrec algú. En general, aquest “algú” solen ser els avis, o algun oncle o tieta que se’n puga fer càrrec. Persones de més edat. I l’edat mitjana dels infectats tornarà a pujar. I la gravetat de les infeccions. I si tot això no es gestiona bé, la situació s’acabarà de descontrolar i tornarem a necessitar un confinament. Però un confinament ara mateix implica la fallida immediata de l’estat.
Ja sé que aquest post sembla catastrofista; però alguna cosa s’haurà fet molt malament fins ara per a ser el país amb més infectats per cada cent mil habitants de tota la Unió Europea. I no deixa de tindre pebrots que el màxim responsable (títol que es va atorgar ell mateix) ara es vulga posar de perfil davant d’unes perspectives demolidores.
I és que el virus i la malaltia que provoca no es poden resoldre amb propaganda. I molts responsables polítics encara no semblen haver-ho entès. Ja s’ho trobaran.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!