Després de mesos de pandèmia. Amb desenes de milers de morts només a l’Estat Espanyol. Centenars de milers d’infectats, quasi dos mesos de confinament, una carrera boja per eixir d’un confinament que ens ha dut a allò que alguns anomenen la segona onada, amb una economia destrossada, un primer ministre que torna de vacances perquè una agència econòmica li estira les orelles (amb raó), el rei fugat, l’altre rei mig amagat i tothom espantat davant del imminent començament del curs escolar, ahir va aparèixer la gran notícia.
Es tancaran els prostíbuls. Per a tractar de frenar l’expansió de la COVID19, es tancaran els prostíbuls.
Tanta caguera amb els serveis essencials, l’exèrcit pel carrer, tantes prohibicions, distanciament social, els dos metres, que de vegades era metre i mig, els torns per anar al restaurant, hotels o restaurants tancats perquè hi ha anat algun empestat a fer nit o a menjar en les vacances. Tanta feinada, i resulta que els prostíbuls estan oberts. Diu que ara els tancaran, però fins ara, es veu que no els havien tancat. Perquè, dic jo, que això serà un servei essencial.
De moment, només els tanquen Catalunya i Castella la Manxa. El govern valencià i el de les Illes estudien la via legal per a tancar-los. I la ministra Montero envia una carta a totes les autonomies per a que els tanquen. No es veurà amb cor de prendre una decisió.
Potser no els han tancat encara perquè es veu que estan englobats a l’epígraf “establiments amb locals annexos”. I clar. Així era difícil estar segur de què es parlava.
El problema és que aquest tancament no s’haurà fet per a protegir a les dones que treballen en aquesta mena d’establiments i que en molts casos són esclaves víctimes de xarxes més o menys poderoses de tracta de blanques. Que figura que és un delicte molt greu, però que mai apareix la notícia que cap capitost d’aquestes màfies acabe entre reixes de per vida, si és un país sense pena de mort. No. El problema no seran les dones sinó que, segurament, ho seran els seus “clients”. Els puters. Aquells homes que paguen per tindre sexe. Que es veu que a l’Estat Espanyol en són molts. I si s’empesten deu de ser difícil seguir-los la pista. Els rastrejadors ho deuen tindre difícil, perquè ha de ser difícil explicar que, en determinats moments d’oci (si no és en horari laboral) s’ha anat a tindre sexe a canvi de diners. S’ha de ser molt pobre, si només es pot aconseguir pagant.
El cas és que la prostitució mou molts diners. I una bona quantitat són negres. En qualsevol cas, una part d’aquests diners arribaran a tothom. Via taxes municipals, via obsequis per a les festes patronals, patrocinis d’activitats… qualsevol via és bona. I també hi ha molta hipocresia, al voltant d’aquesta activitat. Si alguna vegada parleu amb algun puter, segur que us explica que les dones que treballen en això guanyen més que en una altra feina o que guanyarien en el seu propi país. O, fins i tot us poden dir que ho fan perquè els agrada. N’hi hauria prou amb que els suggeriu per quina raó cap parenta seua busca feina en tan bon ofici i us saltarà al coll.
Més avall en l’escala social, estan aquelles dones que treballen a peu de carretera. Sé que és difícil, però alguna cosa caldria fer. Perquè se’m fa difícil pensar que hi treballen per voluntat pròpia, allà.
En resum; que la situació ha de ser molt conflictiva per a que es plantege tancar activitats com aquesta. Tancar teatres, cines, actuacions musicals i altres manifestacions culturals es va fer de seguida. Però ara ja veig jo que s’arriba al moll de l’os.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!