La culpa, dels jubilats.

Ara resulta que la culpa serà dels jubilats. Que cobren molt més del què han cotitzat. Quasi el doble. Que algú que té coneixements d’aritmètica ho ha comptat i li ixen els nombres. D’ací a que els jubilats hagen d’abaixar-se el sou, només hi ha un pas, al país de les meravelles.

El que passa, és que el temps va passant. I els jubilats d’ara, quan van començar a treballar cotitzaven d’acord al sou que cobraven quan treballaven. I el sistema capitalista genera inflació. Els preus van pujant. Els sous, també, però sempre amb més moderació. I si el sistema capitalista és espanyol, amb serveis bàsics en mans d’oligopolis extractors sense entranyes (aigua, electricitat, gas, una bona part de la sanitat, assistència als dependents, escoles, menjadors escolars…), aquests preus pugen molt més del què haurien de pujar per la inflació.

També podríem parlar de les estafes. De l’estafa del rescat als bancs fins el rescat del Castor. Del rescat de les autopistes que no necessita ningú fins al que ens costa la fugida del rei. De les estafes de la privatització d’hospitals a l’estafa de les comissions cobrades per qualsevol endollat per qualsevol motiu. Al País Valencià en tenim, d’aquestes estafes, per a vendre i regalar. Des de la època de Zaplana (i d’abans) fins quasi ara mateix. Només cal recordar els anys que van fer falta per a que una administració impresentable reconeguera que els morts i ferits de l’accident del metro de València van patir perquè no s’hi havien instal·lat mesures de seguretat suficients. Però poc vistoses per inaugurar,

O dels projectes faraònics i inútils. Des de fer l’ampliació del canal de Panamà a pèrdues (que hem pagat o pagarem tots) fins a fer un submarí caríssim (4000 milions d’euros) i que no sura. Com si fora un acudit de Gila. Des de tindre milers de quilòmetres de línia d’AVE sense trens perquè no hi ha demanda fins a mantindre unes ambaixades caríssimes, com si fórem el país de l’abundància. Per no parlar de l’ave a la Meca, que ja veurem quan ens acaba costant.

I resulta que com no hi ha una perra per a res, d’alguna banda s’ha de retallar. Com els ajuntaments s’han sublevat i no es deixen robar sense resistència els seus estalvis (que són els dels soferts ciutadans, jubilats també), ja es comença a preparar el terreny per a rebaixar més encara els sous i les pensions.

Les pensions, en aquest país, s’han de pagar amb els sous dels qui treballen ara mateix. Però si aquests han de cobrar sous de misèria, no poden pagar-se ni tan sols el seu propi menjar. I clar, els comptes no ixen. Als rics, segurament sí. Perquè les grans empreses no paguen imposts, ací. Ni l’Església Catòlica, tampoc. I es mantenen càrrecs sense sentit. Des de milers d’assessors que com a principal mèrit tenen ser parents de qui els pot endollar fins a centenars de regidors de festes que, de moment, no tenen cap funció.

I la culpa serà dels pensionistes i jubilats. I ho haurà de decidir algú que no ha treballat en sa vida, si t’encantes.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *