Bielorússia II.

La candidata que possiblement ha segut més votada pels bielorussos s’ha refugiat a Lituània. mentre, els aldarulls continuen cada vegada amb més intensitat i es veu que, en total, ja hi ha més de cinc mil detinguts. A més a més d’un nombre indeterminat de ferits i d’un mort. La candidata en qüestió, Svetlana Tikhanovskaia, és l’esposa d’un altre candidat, que no s’ha pogut presentar a les eleccions perquè està empresonat. Es veu que hi ha més candidats empresonats. Per diferents motius: per corrupció, per exemple. El cas és que el encara president, Alexsander Lukaixenko, és un antic membre del Partit Comunista Soviètic reconvertit d’alguna manera a líder demòcrata. I l’home ja du vint-i-sis anys de president. I és un molt ferm aliat d’un veí clàssic, Vladimir Putin, el president Rus que també sembla haver-se aferrat al càrrec de manera vitalícia.

Pel que sembla, la candidata ha estat amenaçada amb alguna conseqüència per als seus fills. Una cosa semblant a allò que es diu que algú li va comentar a Pere Aragonés, allò de “vostè també té fills menuts, ja sap”.

Després de dues nits de disturbis i enfrontaments, sembla que els antidisturbis comencen a donar senyals de fatiga. I ara es veu que el país s’enfronta a una vaga general. Així, des de fora, no sembla que aquesta vegada el autoproclamat president ho vaja a tindre massa fàcil.

També crida l’atenció el tractament que dóna al tema un diari com El País. Insisteix molt en que la candidata és una ex-professora d’Anglès. I diu que ha “desafiat” Aleksandr Lukaixenko. També fa mans i mànigues per a donar la sensació que la candidata ha fugit, malgrat que es veu de seguida que s’ha exiliat per motius de seguretat. Tot plegat, si es transporta uns pocs milers de quilòmetres cap a l’oest, s’assembla molt a un altre país, on es va fer un referèndum, on les forces policials van atonyinar la població de mala manera, on el president electe està exiliat, on els polítics que continuen dins del país semblen en bona mesura desorientats, on hi ha líders opositors tancats a la presó per motius diversos i on la població n’està cada vegada més tipa.

Segurament, el llibre d’estil de El País s’haurà hagut d’engreixar unes quantes pàgines, per a no semblar que passa el mateix a Bielorússia que a Catalunya. Perquè per a ells, algunes comparacions són odioses.

Per cert. El detall que un magistrat del TC haja segut detingut a sa casa per la Guàrdia Civil per delicte flagrant de violència de gènere, encara que després haja segut posat en llibertat per el jutge de guàrdia perquè és una persona aforada, em sembla impagable. La cirereta del pastís la posa que l’home està considerat de l’ala “progressista” de la magistratura. Per descomptat, mentre no es demostre el contrari, l’home està emparat per la presumpció d’innocència.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *