Des de la Plana

Josep Usó

10 d'agost de 2020
0 comentaris

Bielorússia.

A Bielorússia hi ha hagut eleccions. I, segons els resultats oficials, les ha guanyades Aleksandr Lukaixenka. El president que ha ho era. L’home és el president del país des del 1994. Amb un historial de victòries electorals i de referèndums guanyats per uns marges aclaparadors més que sospitós. Això, sense comptar la persecució contra qualsevol mena d’oposició, siga premsa o candidats alternatius.

En aquestes eleccions, segons la junta electoral, la seua victòria ha segut pel 80% dels vots. La seua principal opositora, Svetlana Tikannovskaia, és l’esposa d’un lider opositor empresonat. Però segons aquesta junta electoral, no ha arribat a obtindre el 10% dels vots.

Immediatament després de conèixer-se els resultats provisionals, han començat les revoltes. I els ferits, les actuacions policials amb grans dosis de violència i fins i tot hi ha hagut un mort (al menys).

Val a dir que, de seguida, molts mandataris mundials s¡han apressat a demanar que no s’ataque a la població civil per protestar per uns resultats electorals que semblen poc fiables. Entre aquells que han reclamat hi ha la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyden. I em sembla bé que reclame. El problema és que s’ha hagut de trobar amb una resposta poc afalagadora. La repressió i la manca de divisió de poders a l’estat espanyol, que forma part de la Unió Europea fa que siga molt senzill respondre-li que no pot demanar per a casa dels altres el que no es compleix a la seua pròpia casa. Però molt més sonada ha segut la reclamació d’aquell senyor que fa com de “ministre d¡afers exteriors” de la pròpia Unió Europea. Josep Borrell. Aquest també ha condemnat la repressió a Bielorússia. I ha hagut de ser el propi Carles Puigdemont qui li ha respost que ell no té cap autoritat moral per a demanar això. És el problema de ser bocamoll.

Val a dir que Bielorússia és una ex-república soviètica amb un passat recent força tràgic. Malgrat que la central nuclear de Txernòbil estava situada a la veïna Ukraïna, estava molt prop de la frontera amb Bielorússia. I la seua població va ser molt afectada. El problema era que, com l’accident es va produir a una altra república, a ells no els van arribar els ajuts. Amb la presidència del senyor Lukaixenka, Bielorússia fins i tot està construint una nova central nuclear, amb tecnologia russa i molt a prop de la veïna Lituània. Com no podia ser d’altra manera, els qui la construeixen asseguren que la central serà més segura que tot allò que qualsevol persona es puga imaginar. I és que es veu que hi ha pobles que han de patir molt, per a continuar existint. Com el poble de Bielorússia.

Per cert, Si us voleu fer una idea del que ha suposat l’accident de Txernòbil per a la gent, per a la vida, us recomane “La pregària de Txernòbil“, de Svetlana Alekxièvitx. Premi Nobel de literatura 2015.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!