Des de la Plana

Josep Usó

8 d'agost de 2020
0 comentaris

El darrer bany.

Avui mateix, dos xiquets d’uns tretze anys s’han ofegat al port de València. Arribats com a polissons en un vaixell que venia d’una sèrie de ports africans, s’han tirat a l’aigua mentre el vaixell atracava. En el moment de saltar a l’aigua, els motors del vaixell estaven en marxa. I, pel que sembla, no han pogut fugir del remolí. En realitat, pel que sembla, els dos xiquets volien evitar que els repatriaren. I a fe que ho han aconseguit. Entre altres coses, perquè ni tan sols sabran d’on venien.

El que sembla més terrible de tot, és que dos xiquets, que si foren d’ací estarien com a màxim a segon de ESO, hagen fet un viatge difícil, amagats a un vaixell mercant per arribar a un altre món on puguen viure millor que al seu. I que, gairebé al final, hagen perdut l’únic que els quedava: la vida. Mentre, nosaltres continuem amb la nostra indiferència envers aquells que malviuen. Al capdavall, si volen viure millor, només s’ho han de guanyar. Com també s’ho va guanyar aquell treballador d’origen nicaragüenc que va morir per un colp de calor mentre treballava al camp de Múrcia, malgrat que hi havia una alerta per calor i una màxima prevista de 44º. 8 per damunt de la temperatura del cos de una persona. Després de perdre el coneixement, el van abandonar a la porta d’un centre sanitari. Ja no servia per a res.

Quan ens trobem amb aquestes notícies i veiem com, a la vegada, la gran preocupació de molta gent és que no els deixen anar a les discoteques, o que hi haja problemes per anar de vacances, o que les caretes de protecció són insuportables, no puc deixar de pensar que som una societat malalta.

Val a dir que, segons la tripulació del vaixell, quan van saltar a l’aigua, ho van fer carregats amb la seua roba d’abric i totes les seues pertinences. Amb tot aquest llast, caure dins d’un remolí com el que genera l’hèlix de proa d’un vaixell de 42000 tones fa impossible l’escapatòria per a qualsevol persona. Però ells, segurament no ho sabien. Com tampoc que al mig del remolí hi ha unes aspes d’un bronze especial que giren molt de pressa i que, quan t’atrapen, et fan a miques de seguida. Pobrets, només volien viure millor. I no ho han aconseguit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!