Els diners.

El dilluns, tothom estava sorprès. El rei, l’emèrit, se n’havia anat per a quedar a recer de la justícia suïssa. Però tot just aquell mateix dia, hi havia una altra notícia important. Resulta que ja fa anys que els ajuntaments no poden gastar tots els diners dels què disposen. Uns diners que procedeixen de les nostres butxaques. Però no se’ls podien gastar perquè calia ser austers. I es veu que estaven als bancs, segurament sense fer cap mena d’interès, com ara tenen per costum els bancs. Però el dilluns, el presidente del gobierno i el presidente de la federació de municipios y províncias van arribar a un acord que, com a mínim, resulta sorprenent. Resulta que els ajuntaments, que en conjunt disposen d’uns romanents de desenes de milions d’euros, els posen a disposició del govern central per tal que faça i desfaça. A canvi, i com a gràcia, en els propers dos anys, els ajuntaments podran gastar-se fins a una tercera part d’aquests diners, però sempre amb condicions que posarà el govern central. Si canviem ajuntaments per cadascú de nosaltres i el govern central per el cap d’escala, pose per cas, veurem que és com si posem a disposició de tal personatge els diners que tenim al banc. I que són els nostres diners, per a que el cap d’escala es canvie el cotxe, si li sembla bé.

Ja s’entén que el govern central té moltes despeses, per això de la COVID19. Per això i perquè malbaraten el que no tenen des de sempre. Perquè bé que continuen endavant amb la construcció d’un submarí que no sura i que ja ha costat 4000 milions d’euros. O que ara van a construir un nou vaixell de guerra. Per no parlar dels milers de quilòmetres de via de AVE que mai seran rendibles, dels quilòmetres i quilòmetres d’autopistes que tampoc. Dels túnels que no han entrat en servei (ni ho faran mai) o de les despeses “menors”: el rescat a uns bancs que no només no han tornat ni un euro, sinó que tornen a estar en fallida; el rescat de totes les empreses ruïnoses de ACS (des del CASTOR fins a les darreres autopistes) o el darrer viatge de sa emèrita majestat.

La indignació és tan grossa que ja hi ha un municipi, Deià a Mallorca, que ha deixat de pertànyer a la tal federació de municipios y provincias. I molts altres que estan que trinen. Alguns que han anunciat que no cediran els diners dels seus veïns i altres criden molt fort.

Hi ha dos detalls de tot plegat, que em fan molta gràcia. El primer, és que com l’acord era tan poc favorable per als ajuntaments, només el van votar a favor els membres socialistes. Tots els altres, van votar en contra. I van empatar a dotze. Llavors, el president de l’entitat va fer valdre el seu vot de qualitat. Però el detall millor és que són 25 membres. 12 del PSOE (a favor); 10 del PP, 1 de Ciudadanos i 1del PDCat (en contra). I el vot de Unidos Podemos que ha segut una abstenció. Una abstenció, senyors. Amb allò de la seua exquisida equidistància, han aconseguit que tots els ajuntaments perden els seus diners. I amb ells, els ciutadans. Després, vindran a dir-nos que són d’esquerres i progressistes.

El segon detall. A hores d’ara, i la setmana encara no ha acabat, es veu que entre el govern central i la FEMP ja han canviat el contracte del dilluns. Si la cessió dels diners era per a deu anys, a hores d’ara ja és per a quinze. Com per a tindre confiança, en aquests personatges.

I, per acabar, un acudit. Aquesta setmana, després de la evasió del rei (emèrit) d’haver declarat que el govern central va col·laborar en els fets, d’haver-ho negat i d’intentar fer creure que no ha passat res, l’inefable José Zaragoza, es veu que va tindre la idea de declarar que el PSC és un partit republicà i que tot això de la fuga del rei (emèrit) no va amb ells. Vist el seu comportament, potser no ho ha dit tot, l’home. Igual volia explicar que és un partit republicà amb adjectiu. Bananer, per dir-ne un.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *