De moment, el Regne Unit ja ha cancel·lat els vols a l’estat espanyol. Mentre ací es continua fent publicitat per a que la gent viatge, cada vegada es veu més clar que allà on s’ajunta molta gent, siga la platja, un esmorzar de caçadors, una celebració familiar o de les altres o un local d’aquells que s’anomenen d’oci nocturn, apareix un rebrot. Però no es pot confinar el país perquè l’economia ja està més que tocada. I aquells que duen molts anys vivint de negocis basats en allò que anomenen “turisme de sol i platja” veuen que el seu negoci s’ha acabat. I em sembla normal que es rebel·len. El problema és que l’autoritat sobre el seu negoci no depèn, valga la redundància, de cap autoritat humana. Depèn d’un virus.
Per això es veuen actituds tan infantils com negar la evidència. Fins que aquesta esclata a la cara i s’han de tancar les platges o els locals d’oci nocturn. Primer d’ací, després d’allà i, per acabar, de tot arreu. Però aquells que tenen el paper d’autoritats, continuen donant missatges de tranquil·litat basats en el mantra del “no passa res”.
I el problema, a més a més del fet que tenim una economia basada en el turisme de sol i platja (que vol dir bars de maneres i poc més), que el sistema sanitari ja ha canviat. Tenim l’assistència primària mig desmantellada. Hem traslladat molts recursos als hospitals. Però això desatén els malalts que van al metge per primera vegada. I obliga els malalts crònics a esperar-se a la porta del centre de salut, a sol i serena, fins que els criden per a agafar mostres per a una anàlisi. I a tothom se l’atén per telèfon. I els MIR estan en vaga.
Qualsevol d’aquelles circumstàncies, serien un problema. Totes a la vegada donen una imatge de derrota. La famosa guerra contra el virus l’hem perduda. Ara, la nostra derrota és tan evident que no hi ha manera d’amagar-la.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!