Mentre es compleixen vuitanta-quatre anys del colp d’estat que va donar pas a la guerra civil, el primer ministre continua reunit a la cimera europea per tal d’aclarir com es repartiran els diners que han de servir per recuperar l’economia. I la cosa no sembla senzilla. Els països del nord no semblen disposats a donar diners als del sud sense garanties.
El problema és que l’estat espanyol, per exemple, té uns antecedents recents molt poc edificants. En la gestió de la crisi anterior, la de la rajola, és van rescatar els bancs, però no s’ha recuperat quasi cap perra dels diners que vàrem aportar els ciutadans. I és continua afavorint descaradament algunes empreses seleccionades. La darrera, un rescat de les autopistes per la manca de clients. Per contra, no es rescaten ni bars ni teatres ni cap mena de comerç.
Això, per no comptar tots els escàndols econòmics que empastifen la família reial i que sembla que no hi ha prou mitjans per encobrir. O l’augment del deute públic, que caldrà tornar, abans o després. O el fet que l’estat és incapaç de resoldre els problemes polítics sense usar la violència.
Per tot això, la cimera no sembla anar tal i com voldria el president Sánchez. Ell preferiria molts diners sense que ningú controlara en què es gasten. I sembla que en vindran pocs i amb molt control sobre en què s’han de gastar.
Per si de cas, per ací ja van fent sonar campanes sobre pujades d’impostos, retallades de sous i ja s’anuncia que venen temps molt difícils. Però es veu que s’han d’afrontar només amb la bandera (com a molt amb un llaç negre) i contents perquè el Madrid ha guanyat la lliga.
A l’altre extrem, els metges MIR es posaran en vaga però amb sous de menys de mil euros es veuen obligats a fer jornades maratonianes sense el recolzament dels qui figura que els estan formant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!