La dita.

Diu la dita que “tal faràs, tal trobaràs”. Des que va començar a relaxar-se la situació de confinament, es van començar a veure dues actituds diferents en les persones. Aquelles que continuaven (i continuen) prenent precaucions, i aquells que van pensar que ja s’havia acabat tot i que ja es podia “fer com abans”. Però ja es veu que tots aquelles notícies falses o dubtoses de la mena “amb la calor el virus no prosperarà” o “la vacuna està a punt d’eixir” eren això. Falses o dubtoses. De moment tenim rebrots per totes bandes. Però en tenim un, el de Lleida, que sembla més fort que la resta. Ara com ara, tot el Segrià està aïllat perimetralment. S’ha aïllat tard, però no hi ha hagut més remei. I es veu que s’ha aïllat tard per a “no perjudicar els interessos turístics d’allà”

Recordem, però, un parell de detalls. A la comarca hi ha molta fruita dolça. I els temporers, segurament de la mateixa manera que ho fan a les comarques de la Plana, van a treballar i viuen de manera precària. En aquell cas, tan precària que es veu que hi havia molts temporers vivint, literalment, al carrer. A més a més, molts d’aquests temporers són estrangers i d’origen africà. Quan es va publicar aquesta notícia, un jugador de futbol del Mónaco, Keita Baldé, es va oferir a pagar l’allotjament d’aquests temporers fins el final de la temporada. I es va trobar amb la sorpresa, desagradable, que tots els empresaris de l’hostaleria d’allà van preferir tindre els seus establiments tancats.

L’escàndol va ser tan gros que, finalment, alguns hotels  van oferir els seus establiments -cobrant el preu de les habitacions. També la Paeria va oferir poliesportius i altres instal·lacions semblants. Pel què es veu, el prestigi dels establiments hotelers es podia veure afectat negativament per allotjar immigrants pobres i negres.

Ara, tota la comarca es troba novament aïllada i no es veu quan es podrà alçar l’aïllament. Ves per on, aquells que van preferir explotar els treballadors i els qui van creure que el millor era mantindre l’hotel tancat fins que arribaren els turistes amb molts diners s’han trobat que el virus els ha igualat a tots. D’una banda, si es retorna al confinament domiciliari, els lleidatans no podran eixir de casa. I això en ple estiu serà molt més dur que no va ser a la primavera. I els hotelers que van preferir tindre tancat tot esperant els clients amb diners i bon aspecte, ara ja poden dir adéu a la temporada d’estiu. De moment. però és que és de manual. “Tal faràs, tal trobaràs”.

Tantmateix, la memòria és curta. A la Plana, fins no fa massa anys, s’anava a la verema a França. I els qui hi anaven, vivien allà en condicions precàries uns quants mesos, per tal de recollir quatre perres per a poder subsistir ací. La diferència estava en que els contractes estaven regulats.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *