Poca feina.

Als instituts es treballa poc. Com a mínim, això és el que deuen pensar les universitats i la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. Perquè fins ara, els equips directius es passaven tot el mes de juliol matriculant els alumnes, fent els grups amb les múltiples i contradictòries optatives, fent uns horaris cada vegada més condicionats i buscant espais per a poder desdoblar grups que ja es preveia que anaven a tindre dificultats (d’aprenentatge o de problemes de comportament). Amb això s’aconseguia acabar allà cap al 30 o 31 de juliol i tindre-ho tot llest per a que el curs pogués començar el més aviat possible. Perquè ja fa anys que sembla que els instituts es vulguen convertir en aparcaments d’adolescents amb calendari ben extens.

Aquest any, però, la COVID ha deixat a l’aire moltes mancances. Els mitjans informàtics dels que es disposava eren molt insuficients. I hi ha una bona part de l’alumnat que no disposa a casa d’eines d’aquesta mena per a treballar. I matricular-se telemàticament és una aventura difícil per a moltes famílies. Famílies en les què, sovint, són els pares els qui es preocupen, perquè als fills ja sembla que els va bé un trimestre on han pogut “teletreballar”. Això ve a compte perquè molts alumnes s’han limitat a penjar allò que els han fet al “repàs”, a copiar-se uns d’altres o, senzillament, a no fer res.

Però tornem als instituts. A hores d’ara, encara no s’ha començat a matricular els alumnes. De moment, només hi ha adscripcions provisionals. I encara resta la convocatòria extraordinària de segon de batxillerat. Que aquesta serà presencial. Però als instituts els ha caigut una feina nova. La Selectivitat. Per si es veu que s’han d’amuntegar els alumnes a les universitats per a fer aquestes proves, es faran als instituts. Tal qual. I les universitats són qui dicten les normes. I que diuen que s’han d’imprimir els exàmens quasi en el moment de fer-los. Que els instituts tinguen impressores poc més que domèstiques no els ha preocupat. I han disposat que abans de cada prova hi haurà caretes per a cadascú allà on haja de fer l’examen. El que ja no han fet, ni les universitats ni Conselleria ha segut enviar caretes suficients. Ni ha tingut en compmte que al juliol, amb COVID o sense, fa calor. I que els instituts no tenen aire condicionat a les aules. Per a vigilar els exàmens s’han demanat professors de secundària voluntaris. No s’ha considerat que els especialistes de cada matèria d’un mateix tribunal, a l’hora de l’examen d’aquesta matèria estarà a un institut concret de tots els que composaran el seu tribunal. Que ni tan sols han d’estar al mateix poble. Quan hi haja dubtes, perquè massa sovint els exàmens de selectivitat tenen errades o redaccions deficients, qui serà el responsable de resoldre’ls?

Ja no parlem de les hores que s’han passat els membres d’equips directius mesurant aules, gimnasos, laboratoris i sales d’actes per a poder posar les taules a dos metres. Una vegada fet això, s’ha de repetir la feina per a posar-los a metre i mig (per a curs que ve). Aquest curs no acabaran la feina abans de la meitat d’agost.

Però com a recompensa, el Conseller els donarà les gràcies.  I la gent continuarà dient que no treballen; que sempre estan de vacances. Per cert. Els directors d’instituts també seran els responsables que ningú s’empeste durant les proves. O al llarg del curs que ve. Per evitar-ho tenen, com a única arma, un termòmetre i bona voluntat. Perquè si volen caretes, cadascú se les procura.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *