Ara que ja fa mesos que batallem contra un coronavirus i ja sembla que és cert que va baixant la virulència de la pandèmia, hi ha alguns detalls que, al meu parer, assenyalen les prioritats de l’estat en el què vivim.
Els sanitaris, un col·lectiu que s’ha sacrificat molt per tots (amb milers d’infectats i desenes de morts), ha passat de ser aplaudit cada nit (mentre tothom es pensava que li podia tocar a ell) a rebre un premi (el princesa de Astúrias) que no els ajudarà a gran cosa, la veritat. D’altra banda, a tots aquells que es van contractar de pressa quan no es trobava personal, se’ls acomiadarà tan bon punt se’ls acabe el contracte que tenen. De pujades de sou, o gratificacions econòmiques, ni se’n parla.
Per contra, als guàrdies civils i als policies nacionals, se’ls puja el sou. Es veu que més de cinc-cents euros al mes. Que són més que allò que els qui mai han patit per arribar a final de mes anomenen “la paguita”.
D’altra banda, allò que ells mateixos van anomenar el “govern efectiu” de Catalunya, aprofitant que en l’estat d’alarma és legal, adjudiquen a dit un contracte a Ferrovial (que és una empresa constructora vinguda a més) per a fer el seguiment dels infectats per la COVID 19. Un contracte de més de 17 milions d’euros, poca broma. Quan s’ha conegut el fet, els sanitaris catalans, que duen anys patint retallades salvatges, han posat el crit al cel i amb raó. Aquesta feina la podrien fer ells mateixos. Segur que millor i molt més barat. I ara, tothom es vol espolsar la responsabilitat d’aquest contracte. però ja veuran com al final, el contracte es queda.
I els investigadors, els qui treballen dins de l’estat, segueixen amb els seus pressuposts esquifits. I si duen la contrària a l’indocumentat de torn amb càrrec polític, els tornaran a atacar.
Al capdavall, és una qüestió de prioritats. I si es posa un talòs al capdavant de qualsevol institució, el més normal és que la institució acabe malament.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!