Des de la Plana

Josep Usó

4 de juny de 2020
0 comentaris

La OMS.

Des que ha començat aquesta pandèmia, hi ha hagut moltes institucions que s’ha acreditat i d’altres que s’han desacreditat. Però n’hi ha una, la OMS (Que en Anglès s’escriu WHO) és l’agència de la ONU que coordina els temes de salut pública a nivell mundial.  Fundada el 1948, ara mateix coordina els 193 països membre en temes de salut pública. Figura que és l’autoritat suprema de salut del món.

El cas és que, darrerament, ha aturat els projectes en els que es provava la cloroquina i la hidroxicloroquina com a possible tractament per als malalts de COVID-19. Tots sos són productes que s’utilitzen des de fa anys en el tractament de la Terciana. Allò que també anomenem Malària.

El cas és que el motiu de la interrupció d’aquests estudis és un informe d’una empresa nord-americana que havia fet un estudi sobre 96000 pacients en més de 670 hospitals de tot el món. The Lancet i el New England Journal of Medecine de seguida se’n van fer ressò. Dues de les més prestigioses revistes sobre medicina del món.

Però es veu que era tot mentida. L’empresa que va fer l’estudi només té tres treballadors: Un escriptor de Ciència Ficció, una model i algú més que encara no s’ha identificat. I ni havia fet cap estudi ni res. Ni els consells de redacció d’aquestes dues revistes científiques han demostrat cap mena de solvència científica.

Encara no se sap qui hi ha al darrere de tot plegat, però no seria d’estranyar que les diferents companyies farmacèutiques d’arreu del món intriguen per aconseguir que el seu producte siga l’escollit al final com a tractament per a una malaltia. I, en qualsevol cas, que un medicament que ja és vell i que no es pot tornar a patentar demostre que funciona, encara que siga parcialment, no els convè en absolut. Però això voldria dir que la Salut de la Humanitat està subordinada als guanys de determinades empreses o persones. i això és molt gros.

El problema de veritat és que si els fonaments en els quals es basa el desenvolupament de la Ciència, és a dir la veracitat dels experiments i conclusions, la reproductibilitat dels experiments i la seua falsabilitat es somouen o es deixen de banda per qualsevol motiu, tant econòmic com polític o qualsevol altre, estem acabats com a civilització. Les nostres possibilitats de supervivència a mitjà termini tendeixen a zero. I en aquest sentit, el paper de la OMS és, com a mínim, ben galdós.

Moltes coses, caldria canviar en les grans institucions, per tal que tinguen la utilitat que se suposa que tenen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!