Anar a barraes (a barrades) es diu a la Plana quan algú vol indicar que dues persones, famílies, socis, veïns o societats, es duen a matar. Normalment, quan això passa, acaben com el rosari de l’Aurora, que es fa de matinada pels carrers en processó i que es diu que van acabar a farolades. Al davant, van tres escolans amb la creu i dos fanals.
I als Estats Units van a barraes. I amb motius. Perquè els afroamericans (un eufemisme per anomenar els negres amb nacionalitat) protesten per l’assassinat d’un dels seus a mans d’un policia blanc. Les protestes, que van començar a Minneapolis, la ciutat on van ocórrer els fets, ja s’han escampat per tot arreu. I ja hi ha més morts, entre altres episodis: Detenció d’un equip de la CNN, pallisses, atropellaments… tota mena de barbaritats. I ací, i han fet ben fet, tothom s’ha escandalitzat.
S’han escandalitzat perquè sembla que tant la policia d’ací com la judicatura d’ací, han començat a investigar el propi gobierno de la Nación. El govern de l’Estat Espanyol. I es veu que els informes que feia el policia que se n’encarregava, eren pura fantasia.
Ací, el problema real és el mateix que als EUA. Perquè quan aquest mateix policia va fer informes igualment fantasiosos sobre el referèndum del 2017 a Catalunya, ací a tots els va semblar bé. I quan les policies van atonyinar persones que només volien votar, ningú va dir res. Ni es va escandalitzar. Ni quan es va fer aquell judici al tribunal suprem.
Tampoc ningú va dir res quan a Altsasu va haver una baralla de bar. I, com a conseqüència, uns joves d’allà, duen anys tancats a la presó. Perquè els altres implicats eren policies. I el jutge de torn els va creure a ells, als policies, en tot allò que van declarar.
Ni ningú ha dit res tampoc, que d’això ja no se’n parla, dels atemptats terroristes de l’agost del 2017 a Barcelona i a Cambrils. I hi va haver disset morts. I el cervell de l’operació estava en nòmina dels serveis d’intel·ligència com a confident.
Sembla que als d’ací que ara posen el crit al cel, abans no els importava tot allò que anava passant perquè es pensaven que mai els arribaria el torn. Com a una bona part de la població dels EUA. Però quan arriba el moment en el qual t’arriba l’hora, bé has de fer alguna cosa. Encara que siga protestar, demanar solidaritat o tractar de cridar l’atenció.
Però el problema important, el de fons, està en considerar que “l’altre”, pel fet de ser això, “l’altre” te la culpa del què et passa. I ningú diu res quan es fan generalitzacions del tipus “és que els ….. són tots uns delinqüents”. Als punts suspensius podeu posar allò que vulgueu: negres, gitanos, catalans, andalussos, castellans, noruecs, paquistanesos, homosexuals, dones, moros, turcs,… Tantmateix, es pot substituir el qualificatiu “delinqüents” per aquell que preferiu: avars, maleducats, lletjos, heretges, furtadors de feina, bruts, traïdors, malfeiners,…
Tot és perquè considerem que “l’altre” és menys que nosaltres. Tot allò de la Humanitat, la solidaritat, la bondat i tot això, desapareix tan bon punt tenim un problema.
Que ens hem quedat sense feina? La culpa dels japonesos, que tanquen la Nissan. Que es paga una renda de subsistència per a que la fam siga menys terrible? Els faran uns malfeiners, que ja ho són prou i només els falta això. Que el nostre equip ha perdut? La culpa del negre aquell, que no ha tocat una pilota amb traça.
No pensem mai que fèiem una feina precària i la fèiem sense ganes. Ni que si mirem darrere nostre, sempre podrem trobar algú en situació pitjor que nosaltres. O que si ve un immigrant amb pastera i l’agafen a collir per quatre perres i unes jornades molt llargues, això és una feina poc desitjable. O que l’equip té un propietari i nosaltres, malgrat el que puguem pensar, no hi pintem res.
Però quan la desgràcia es grossa, com ara amb la COVID 19, sempre busquem un culpable. Minoritari i més feble que nosaltres. I aquell té la culpa. I a l’Alemanya Nazi els jueus eren els culpables d’una situació de crisi provocada pel desig de revenja de les nacions europees que havien guanyat la Gran Guerra. Quan es furta fruita dels camps, la culpa la tenen els gitanos. O amb la COVID19, la tenen els xinesos. El problema és que els xinesos ni en són pocs ni són febles. De manera que hem de trobar alguna alternativa. Els pobres blancs dels EUA han retrobat els negres.
Ací han trobat tot aquell que no diu allò que el qui mana (o es pensa que mana) diu que s’ha de dir en cada moment. Així, s’han vilipendiat científics, polítics, persones sense cap més significació… Fins que el qui més cridava ha descobert que ell tampoc segueix amb el nou discurs oficial. Llavors s’indigna i demana solidaritat. A qui? Als que ja han patit qualsevol mena de repressió per la mateixa causa?
El què de veritat passa és que hem de millorar els nostres coneixements. Saber més. I això vol dir esforçar-se. I respectar aquells que en saben d’alguna cosa i escoltar-los. Però sovint ens deixem emmirallar per aquells que tot ho resolen atacant algun enemic feble i minoritari. Això sempre acaba duent-nos a la ruïna. Però és senzill. Només cal embolcallar-se amb allò que et diguen i cridar ben fort el que criden els altres. Encara que no tinga solta ni volta i tu ho sàpigues.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!