I de sobte, la por.

Més enllà dels recolzaments puntuals, que han deixat descontent tothom menys el PNB que disposa del Concert, el gobierno de la nación està sustentat pel PSOE i per Podemos. Al capdavall, són els partits que tenen ministres.

I ja fa molt temps que aquests dos partits van decidir anar a favor del vent, quan els catalans van ser brutalment reprimits només per voler votar. I abans, quan aquell senyor que va ser ministre va ser enxampat afirmant allò de “les hemos destrozado el sistema sanitario”. I en efecte. Ara s’ha vist que era veritat. I els catalans ho han pagat amb milers de morts. Que es diu prompte, però que cada mort tenia una vida i una família i una feina. Era un més de la societat. El mateix es pot dir dels valencians. O fins i tot dels madrilenys.

Més endavant, es varen anar reprimint cantants, titellaires, va haver aquell judici tan peculiar on els guàrdies civils s’espantaven per mirades d’odi. I on es negaven càrregues policials que eren, o havien segut, portada a tots els mitjans de comunicació del món (als d’Espanya, no).

I estaven els presos d’Altsasu, que encara estan tancats i duen anys, per una baralla de bar. Però els testimonis de la policia (els altres implicats en la baralla) eren agafats com a dogma de fe.

Més endavant, quan a Catalunya hi havia ja el “govern efectiu” lligat de mans i peus, va esclatar la pandèmia del coronavirus. I de seguida es va declarar l’estat d’alarma. I totes les competències per al ministerio de Sanidad, que ni té funcionaris ni cap infraestructura per a res. I el resultat és el que és. Però es manté el estat d’alarma, passe el què passe. I amb el confinament, l’economia s’atura. I moltes empreses no es recuperaran. I la Nissan se’n va. I espera’t. Però els aturats no han de patir, perquè el virus el parem units. Ho deien les portades dels diaris, que se la venien com a publicitat. I s’aplaudia als sanitaris a les nits. A les vuit en punt. I l’exèrcit es desplegava per tot arreu. I tot semblava anar segons el previst. El PSOE, que és el partit que més mana al gobierno, (té el president i els principals ministeris) semblava tranquil.

De sobte, però, el ministre de l’interior, descobreix que la Guàrdia Civil l’investiga a ell per autoritzar la manifestació del 8 de març, dia de la dona. I destitueix a un alt cap de la GC. La mateixa persona que va organitzar tot el desgavell del primer d’octubre del 2017. I que va fer unes declaracions al judici que semblaven més de ficció que altra cosa. Però per res d’això el van destituir. Ara sí. Perquè investigava al propi ministre. I es ventila que el sumari era un fake. Com la resta de sumaris que havia preparat el mateix alt cap. El coronel López de los Cobos.

De seguida, el número 2 de la GC dimiteix del seu càrrec. I l’endemà mateix, el número 3 del mateix cos és destituït pel ministre. I els mitjans de comunicació s’alarmen. Sembla que van a fer caure el gobierno. I això els fa por. Ara. Quan es va fer caure el govern de la Generalitat, no els en feia. I quan es van tancar els presos polítics a la presó, tampoc. Però ara que veuen que són ells, qui poden acabar a la presó, prenen por i es queixen. Fins i tot ploren.

Però és que no saben el més important. El PSOE, de Podemos ja no cal ni parlar, per al Poder real, aquell que mai ha hagut de retre comptes, són rojos. I als rojos, ni aigua. Tant és, que ells s’hagen passat anys fent pitjor que no farien els més rancis de la dreta i l’extrema dreta. Ells mai seran acceptats, perquè són això: rojos.

De tota manera, mentre ací ens entretenim amb aquestes menudeses, els grans diaris europeus també en parlen, de nosaltres. O, com a mínim, d’alguns dels nostres. Però ací no se’n diu res, d’això. Per aquesta raó és important saber idiomes. Perquè ni Le Monde és un diari qualsevol ni França un país qualsevol. De fet, la Nissan pertany (més o menys) a Renault; i aquesta empresa és, en bona part, pública. I francesa.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *