Pressió.

El virus causant de la COVID-19 ha causat diversos efectes. En primer lloc, una malaltia que s’apega molt i que ve a matar un 1% d’aquells que la pateixen. Derivada d’aquesta malaltia i de la nefasta política d’informació i de gestió de la pandèmia que es va fer en les primeres fases, ha originat una onada de pànic.

Però sembla que el pitjor dels efectes serà l’econòmic. Perquè havent segut incapaços d’aturar la malaltia només es detecta, com no es disposa de cap vacuna i això anirà per llarg malgrat els esforços que es fan a tot el món, només hi ha una solució. L’aïllament. Però això atura l’economia per complet.

De manera que varem passar en poques hores del “això no té gaire importància”, “aquest virus mata menys que el de la grip” o “en España no esperamos más que algún caso aislado importado” al confinament medieval i a l’estat d’alarma sense pràcticament drets civils.

Després, una vegada ja estava clara la desfeta econòmica, tot eren presses per arribar al desconfinament. Però Madrid, el Madrid que no es podia tancar perquè “no sabien com fer-ho” continuava sent el gran focus de la pandèmia. De manera que quan algunes zones van passar de la fase 0 a la fase 1, els madrilenys de pro s’ho van agafar molt malament. I es van manifestar i encara ho fan, demanant llibertat.

El proper dilluns, com que el gobierno central es veu que té por a aquestes manifestacions, ha decidit que Madrid passarà a la fase 1. Però té en contra la opinió del col·legi de metges d’allà. Que figura que són els que n’entenen de malalts i de malalties. Pel camí, el “gobierno progresista” ha tingut desencontres amb ERC, amb Bildu amb Compromís, amb la CEOE, amb Podemos (que també forma part del gobierno) i amb Ciudadanos, que no però que voldria. Amb els altres ja no es duia massa bé.

Tant de bo no tinguen un rebrot i hagen de tornar a la clausura total.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *