Em pensava que era un muntatge, però es veu que no ho és. Tota una ministra del govern més progressista de la història, el mateix que ha tornat a prorrogar l’estat d’alarma, s’empesca, davant d’un micròfon i segurament en públic, una complicada teoria sobre geografia, temperatures, virus i “problemones”. I es va embolicant com més parla més, fins que al final acaba com comença: sense trellat.
Em preocupa a mi el fet que aquesta dona forma part del reduït grup de ministres que ha triat aquest president que tenim i que és qui s’ha atribuït en exclusiva (ell i el ministre Illa, que també s’ha cobert de glòria) la gestió de la pandèmia. I ha bandejat a tots aquells que li han dut la contrària i els ha tractat de tot. Bé. A tots, tampoc. Als manifestants d’ultradreta benestants, a aquests no els han dit res. Segurament, per si de cas. Em preocupa que aquesta dona té, veritablement, poder.
En qualsevol cas, el discurset de la ministra no deixa de ser divertit, però deixa en evidència un desconeixement absolut de quasi qualsevol disciplina per part d’aquesta dona. Perquè Pequin, Nova York, París i Teheran no poden estar en una recta perquè estan al damunt d’una esfera. Segurament voldria dir que estan a la mateixa latitud, que tampoc, però quan ho barreja tot, és quan queda clar el que, possiblement volia dir. Aquestes quatre ciutats, que ella ja redueix a tres, són les que han tingut el problemón. I entre elles no està Madrid. A Madrid sembla que encara tenen un gran problema, amb la pandèmia. Però això ella no ho podia reconèixer.
D’altra banda, també ens hem assabentat, que aquesta mateixa setmana, el gobierno ha fet una gran inversió, de 2100000000 €, en tancs. Uns tancs que ha comprat, o que comprarà, a una empresa que es diu Escribano, associada amb Indra, Santa Bárbara i alguna més. Tot això, mentre encara hi ha gent que no ha cobrat l’ERTO o hi ha autònoms que ja han decidit plegar i quedar-se a casa, perquè no els arriben els fons aquells garantits per l’estat. I a un, que és malpensat de mena, se li acut una possibilitat.
I si en realitat el govern el que volia era comprar caretes per a la població, ara que són obligatòries, o tests, o qualsevol material sanitari, i l’han estafat, com ja ha passat tantes vegades amb el material que comprava i després no era el què semblava? perquè si París i Pequin estan en línia recta, qualsevol cosa és possible.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!