Des de la Plana

Josep Usó

30 d'abril de 2020
0 comentaris

Una cura de modèstia.

La nostra espècie està convençuda, de fet més o menys ho estem tots, de la nostra immensa importància. Fins fa quatre dies, es podien sentir, o llegir, múltiples crides a evitar aquells comportaments que ens aboquen al canvi climàtic que començaven amb allò de “estem posant en perill el planeta”, “ens estem carregant el planeta” i d’altres semblants. La realitat és una mica diferent i ara s’ha vist.

En efecte, el nostre comportament és poc intel·ligent des del punt de vista d’evitar el canvi climàtic. Però tendim a atribuir-nos una importància que no acabem de tindre. El planeta és aproximadament esfèric i té un radi de 6370 Km. És rocós i està calent. Només l’escorça, una fina pell aproximadament de 40 Km no està incandescent. Al damunt, i baix d’una fina capa de gasos que anomenem atmosfera, vivim nosaltres. Nosaltres i la resta d’espècies. Des dels virus (els menuts) fins a les balenes (els grans).

I nosaltres només som una de les espècies. Amb molts individus, però només una espècie. De moment, hem comprovat en carn pròpia com si una de les més menudes, el coronavirus SARS-CoV-2 que és qui ens produeix la COVID-19, ens ha obligat a tancar-nos a casa més de mes i mig. I en aquests dies, hem comprovat com la resta d’espècies han començat a ocupar l’espai que nosaltres consideràvem “nostre”. I ens hem trobat senglars passejant-se pels carrers de Barcelona, per exemple. O dofins a tot arreu. Al Bòsfor, als ports de Castelló o de Borriana o davant del port de Sagunt. Com no eixim per aquests llocs, ells els ocupen. I els pardals que feia temps que no sobrevolaven les nostres ciutats, ara ens miren des de dalt.

Però no només. La nostra civilització se sosté, encara ara, cremant quantitats ingents de tota mena de combustibles fòssils. I de sobte, com ens hem tancat tots a casa, també hem abandonat les fàbriques. I no anem a treballar. Molts, treballem des de casa. I els qui no ho poden fer, són molts menys que no treballaven abans. Ha baixat el tràfic. I la circulació de vaixells (que emeten molt de fum), d’avions, que cremen querosè a una velocitat tremenda; i així tot. De manera que hem reduït la contaminació de l’aire. I de sobte, ens adonem que no era que teníem els ulls entelats. El que passava era que a l’aire hi havia molts contaminants. A més a més dels gasos de diferents tipus, òxids de sofre o de nitrogen en bona mesura, també hi ha partícules sòlides. I entre que no n’emetem tantes i que ha plogut i ha rentat molt l’aire, aquest està molt més net que no ho estava en anys. I es veuen coses que semblaven impossibles. Per exemple, la fotografia del principi.

Des del Desert de les Palmes, just al darrere de Benicàssim, a la Plana Alta, es pot veure el Montgó, a la Marina, entre els termes de Xàbia, Dènia i Gata de Gorgos, a 140  Km de distància en línia recta.

En resum. Que si per alguna d’aquelles acabem desapareixent, els més perjudicats serem nosaltres. La resta d’espècies ompliran el buit que deixarem més de pressa que no ens agradaria pensar. De la mateixa manera que han desaparegut les competicions esportives i no s’ha acabat el món. Que diaris i televisions continuen fent llarguíssims programes d’esports sense esport. Serà per mantindre el costum.

Fotografia de @tonibernat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!