El futur.

Quan passe la passa, serà el futur. De moment, sabem que la passa no acaba de passar. Ha empestat tot el món i la nostra civilització ja ha demostrat que no estava preparada per a una situació com aquesta. Els sistemes sanitaris estan saturats i sobrepassats. No es dóna l’abast per a ocupar-se’n dels cadàvers i s’han d’amuntegar en “morgues” improvisades. Com per exemple, la del palacio del hielo a Madrid. Ara mateix, un enorme dipòsit de cadàvers. I com els polítics són incapaços de gestionar una situació de la qual ho desconeixen tot, pretenen, qui més qui menys, amagar els morts. De manera que a Madrid, per exemple, aquells que han mort però no se’ls ha fet el test, no es compten com a morts per la passa. Encara que tinguen els símptomes.

I com abans no s’ha fet guardiola per a una situació imprevista, a la caixa no hi ha cap perra. De manera que la economia s’enfonsarà sí o sí. Veient que els aturats pugen a desenes de milers al dia, es decideix, sense encomanar-se a ningú amb criteri, que es torne a la feina. I això és el que es farà el dilluns, supose. Mentre, com que són “vacances de setmana santa”, a les eixides de Madrid cap a València i cap a Sevilla hi ha cues. Probablement, d’ací a dues setmanes si no és abans, tindrem un rebrot de la passa. I ningú se’n voldrà fer responsable.

Però alguna vegada, la passa passarà. Trigarà dos mesos o dos anys, però passarà. I llavors sí. Haurem arribat al futur. Quin futur, ens esperarà?

Hi haurà coses que ja no tornaran a ser com abans. De moment, la única teràpia que funciona de veritat és l’aïllament. I moltes de les nostres activitats es basen en amuntegar-nos. Per exemple: qui més qui menys, hem anat alguna vegada a veure un partit de futbol, Desenes de milers de persones amuntegades a un mateix espai. Pel què sembla, al País Valencià la passa va arribar, també, a partir del partit Atalanta València que es va jugar a Bergamo. La Champions ens va dur la passa. Com ho farem, per a tornar al futbol? O a qualsevol altra manifestació esportiva.

Però hi ha molt més. Des del cine fins el teatre. Des dels concerts fins els grans festivals d’estiu. Des de les discoteques i les sales de festa fins els creuers. Des dels viatges del Imserso fins a anar a la platja. Des dels bous en plaça fins els bous per la vila.

Haurem d’anar amb una màscara? Gosarem anar-hi? És evident que les precaucions que ara es prenen funcionen. Com ho és la imprevisió i poca traça d’un govern central incapaç de prendre decisions encertades. Però quan tot passe, ens haurem passat mesos (ara ja els duem) fent cua per a entrar a una tenda o a un supermercat. Mantenint-nos a dos metres de qualsevol altra persona. Tancats dies i dies a casa. Ho oblidarem alguna vegada? O farem com els nostres besavis, que van recordar la Cucaratxa, (al País Valencià, de la passa de grip del 1918 se’n diu així) mentre van viure.

Hi haurà, evidentment, un abans i un després. I segurament, el després serà llarg. I ens durà canvis de comportament que no seran ni menors i de curta durada.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *