Ja fa molts dies que en les aparicions (ells en deien rodes de premsa, però no ho eren) del ministre de sanitat, dels militars que ens tracten de soldats i ens diuen que vencerem el virus junts (quan tothom sap que justament ho hem de fer aïllats), apareixia un expert que és metge i epidemiòleg, Fernando Simón. Aquest home, que era el primer que va anunciar que ací no ens arribaria res de la pandèmia, s’ha passat dies i dies afirmant que ja no augmentava el nombre d’infectats. Que ja havíem arribat al pic. De fet, a hores d’ara ja sembla que ens estem apropant al màxim, però ell s’ha avançat donant positiu ara fa cosa d’una setmana.
El problema sembla estar en que el pic no és tal. S’assembla més a un altiplà. Allò que els castellans, que hi viuen, anomenen meseta. I només sembla que estem arribant-hi perquè fa setmanes que estem confinats. Perquè al llarg del mes de març, quan semblava que no passava res si els madrilenys se’n venien a les platges valencianes o els barcelonins a la Cerdanya, els casos nous i les noves morts anaven pujant amb una funció exponencial. De moment ens conformem en que el ritme d’altes hospitalàries siga major que el d’infectats. Però els morts, malauradament, continuaran augmentant encara molt temps, massa.
I el govern de Madrid, aquell que es va afanyar tant a centralitzar-ho tot (per aconseguir ridículs còsmics essent enganyat per qualsevol que s’ho proposés) i a enviar l’exèrcit a fer grans actuacions que semblen resumir-se en deixar-se veure per allà on estan, ha acabat per deixar que cada comunitat s’apanye. Per cert; els valencians en aquest aspecte ho hem fet prou bé. Mentre, els sanitaris són el col·lectiu més infectat perquè als hospitals no es disposa de prou equips de protecció. I hem descobert que la millor manera d’aconseguir tests fiables en abundància i a bon preu és a través d’una empresa catalana que es dedica a la logística. I hem vist la solidaritat d’empreses de tota mena i de persones que s’han posat a fabricar tota mena de productes de primera necessitat. Des de màscares fins a respiradors.
També hem vist com, mentre ens comencem a apropar a l’altiplà de víctimes, el temps en el que cada dia hi ha un nombre de morts que no és major que el del dia abans, passa la setmana santa. I el mateix govern ja anuncia que s’acabarà el confinament estricte. Segons tots els experts, això podrà suposar un desastre pels rebrots de la pandèmia; però és que amb el confinament s’ha desfermat una onada d’expedients de regulació d’ocupació que ja han afectat a milions de ciutadans. I aquest desastre econòmic que ja s’ha abatut damunt nostre amenaça la estabilitat del govern, de l’estat i de cadascú de nosaltres. De manera que tornaran a deixar que la gent tornem a la feina però encara sense saber si està infectat, si ja ha passat la malaltia i és immune o si encara la està incubant. Per a saber-ho caldrien milions de tests. I aquests, encara no han arribat.
D’altra banda, hi ha més governants al món que han optat per una tècnica diferent per a vèncer el coronavirus. És el cas dels EUA, del Regne Unit o de Suècia. Allà van triar que la malaltia es propagués tan de pressa com fora possible per tal d’aconseguir la immunitat dels supervivents. Amb el pas dels dies, han hagut de canviar de tècnica. Malgrat els cants més o menys impresentables d’aquells que proclamen que primer és el treball que la salut, els fets van camí de ser implacables. No només va ser el portaveu senyor Simón, qui va emmalaltir. A casa nostra, uns quants ministres també ho van fer. I dels grans líders dels països esmentats, el premier Boris Johnson també va emmalaltir. I ara s’ha sabut que ja ha arribat a ser ingressat a la UCI. Segurament, estarà tranquil, perquè ell sap perfectament que primer és la economia; i després la salut.
Esperem que, com a mínim, apareguen els tests massius i puguem anar sabent qui s’ha de preocupar i qui no. Al menys, pel que fa a aquesta pandèmia. Mentre, continuarem pujant fins l’altiplà que no sembla que vaja a acabar prompte. I ja en són molts milers.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!