Des de la Plana

Josep Usó

28 de març de 2020
0 comentaris

La rectificació.

Avui, dissabte, el presidente Sánchez Castejón ha baixat del burro. Ara, quan ha comprovat que la UE no està disposada a tornar a pagar per la incapacitat crònica dels governs espanyols, quan en aquests dies ja han mort més de 5500 persones més, víctimes de la malaltia del coronavirus i quan ja s’ha aconseguit fer el ridícul més espantós amb la compra de tests que no ho eren, de bates aïllants que eren impermeables i de malbaratar 4,5 milions d’euros en una campanya publicitària que deia allò de “lo paramos juntos”, rectifica i diu que sí. Que el que cal és l’aïllament total durant quinze dies.

Que vol dir que fins ara l’aïllament no era total, d’una banda. I que estava equivocat, tal i com ja li van dir els experts fa dies.

Però això no és el pitjor. Ni tan sols ho és el fet que diga que ara la mesura és provisional i s’emmarca en la setmana santa.

No. El pitjor és que, per a mantindre la seua postura d’aquests quinze dies, ha tractat, en va, de malmetre la reputació dels científics que li duien la contrària. I això, anar en contra dels científics per càlculs egoistes, siguen polítics, personals o ideològics, és anar en contra de qualsevol sensatesa. I, en el cas que ens ocupa, amb 5500 morts en aquests dies, es podria qualificar de criminal.

També resulta galdosa la legió de tots aquells que, com el seu líder (o el líder del  qual depèn el propi sou polític) s’han passat dies i dies insultant, amenaçant o negant validesa a les seues opinions, a tots aquells que s’oposaven a mesures tan modestament eficients com les que s’han habilitat fins ara. Era el famós argument de cal remar tots units. Encara que el capità ordenés remar cap a la cataracta on ens anàvem a estimbar. Encara que qualsevol veu autoritzada, de qualsevol lloc del món, ho cridés.

Malauradament, els morts ja no els ressuscitarà ningú. Ni els qui ho han perdut tot ho recuperaran. Ni els qui estan a les UCI, els qui hi entraran i en sorturan, no podran oblidar el patiment, l’angoixa i la por. O els familiars que no s’han pogut acomiadar dels familiars que han mort sols i que han segut soterrats, o cremats, sense cap mena de cerimònia.

Ha rectificat, ha reconegut el seu fracàs, quan ja no ha pogut mantindre més la ficció d’estar millorant. Ni hi ha tests per a veure qui està, o estem, infectats ni s’aconsegueix disminuir el nombre de morts. Sembla que la única obsessió del seu règim és aconseguir que el nombre de morts de Madrid siga menor que el de Catalunya. I per això, no hi ha cap vergonya en canviar la manera de classificar-los. Tot val per tal d’abaixar unes xifres que deuen ser esgarrifoses.

Ha rectificat, sí. I benvingut siga el canvi. Però encara tracta de fer trampes per tal d’enganyar els científics. De fer baixar la línia que representa una funció  exponencial a base de qualificar casos com a “possibles”. malauradament per a ell i per als qui són com ell i pensen igual, modificar una línia no alterarà la funció. I en aquest cas, la funció representa, ni més ni menys que el nombre de morts en funció del temps.

A tot arreu, davant d’una situació d’emergència com aquesta, al davant hi ha científics experts. Ell ha posat militars amb diferents uniformes. I ara han de reconèixer que totes les seues arengues i proclames no només estaven buides de cap sentit. Era pitjor. Estaven equivocades. Però segur que ell trobarà una manera per auto-justificar-se. Fa molts anys, un amic em va explicar que, fent el servei militar, els soldats avançaven pels bancals d’una muntanya. De sobte, un pagès els va dir que li estaven malmetent els sembrats. Llavors, el capità va aturar els soldats i els va dir:

El ejército español nunca retrocede. Media vuelta y adelante.

Dons això, senyor Sánchez.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!