Des de la Plana

Josep Usó

23 de març de 2020
0 comentaris

El cercle.

L’any 1969, mentre Europa celebrava la Revolució del 68, una revolució que ens ha deixat no pocs maldecaps amb el pas dels anys, ací el franquisme continuava igual. I Raimon, el gran cantautor de Xàtiva, va compondre Quan creus que ja s’acaba. Era la època en la qual la censura havia d’aprovar cadascuna de les lletres de les cançons que es cantaven a cada recital. I el censor, vestit de censor, amb barret i tot, s’asseia a les darreres files per a veure si es complia el que s’havia aprovat.

I el cas és que després d’allò, amb el pas dels anys, es va morir Franco, va arribar la democràcia, es va fer aquell estat de les autonomies, amb el colp del 23 F pel mig, i semblava que érem un país modern, democràtic, descentralitzat i superguai. La cosa va anar si fa no fa, fins a la crisi del 2008 i després fins el referèndum del octubre del 2017. però ara, amb el coronavirus, sembla que hem complert un altre cicle com el que explica la cançó. De moment, ja tenim l’exèrcit al carrer i un general que diu que tots som soldats, que sempre és dilluns i que la guerra la guanyarem junts. El problema rau en que la guerra és contra un virus, que és un organisme submicroscòpic, que té una gran capacitat per infectar humans que estem en contacte amb altres humans i que ja s’ha vist a tot el món, perquè ja ha arribat a tot arreu, que la millor manera d’aturar-lo és aïllar-nos els uns dels altres. Com a mínim, el temps necessari per a que es manifesten els seus símptomes. Dues setmanes.

I ja s’ha estudiat i s’ha vist el paper terrible però fonamental que han tingut els vols per a escampar el virus molt ràpidament per tot el món. També s’han vist les conseqüències d’actuar tard i malament, com ha passat a Itàlia.

Però és que tots els resultats que s’han aconseguit en la lluita contra el virus, que provoca una malaltia que pot arribar a ser mortal, els han aconseguit els qui en saben. Metges, personal sanitari en general, biòlegs, epidemiòlegs, bioquímics, matemàtics (per a desenvolupar models matemàtics que puguen predir el que passarà), físics… és a dir: els científics. Mentre, a l’estat espanyol, les coses es fan d’una altra manera. Es treuen soldats per tot arreu. Uns soldats que, sovint no duen proteccions adequada; que quan la duen, fan petites actuacions que després acaben, com ho fan cada dia, els equips de neteja i desinfecció de les instal·lacions. O que es dediquen a desfilar cridant visques a Espanya. Que és molt lloable, però que serveix de poc si els aeroports continuen oberts. Si les ciutats amb focus importants no s’aïllen, si hi ha moltes empreses que encara estan treballant i si es permet que els trens, els avions i qualsevol mitjà de transport continue funcionant. Lògicament, amb aquesta estratègia, cada dia que passa, la xifra de infectats i de morts, augmenta. I ho fa cada vegada més de pressa. És allò que se’n diu creixement exponencial. Una de tantes lliçons que els mals estudiants, quan se’ls explica, sempre responen amb aquell “i això per a què em servirà?”. Doncs, per exemple, per a saber avui el nombre de morts (aproximadament) que hi haurà d’ací a cinc dies.

I, per si fora poc, al veritable exèrcit, el sanitari, li manquen els mitjans. No tenen equips de protecció per a infeccions (EPI). I si s’infecten els metges i els infermers, el sistema col·lapsarà. Però ací hem tornat a començar. I tenim proclames. I ens diuen soldats. I ens parlen de sacrifici, de sentit del deure, d’unitat (que ja es veu que no té cap sentit, en aquest cas), i quan algú, per més científic amb prestigi guanyat a pols, discrepa, tots malparlen d’ell, quan no l’insulten directament.

Al pas que anem, ves que no arribem a tindre una pesta com aquelles de l’Edat Mitjana, que retallaven la població de mala manera.

Però, com tot no podia ser dolent, la qualitat de l’aire ha millorat. I segurament ho farà encara més, amb el pas dels dies. I l’escalfament global ens concedirà una treva inesperada. Cal ser optimista, fins i tot en dies de confinament i d’estratègies poc encertades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!