Des de la Plana

1. Com avui és el dia de la poesia, penge també un poema. Un de clàssic. Perquè en aquests dies d’incertesa i aïllament, cal alimentar l’ànima, també.

De Joan Salvat Papasseit, Res no és mesquí.

RES NO ES MESQUÍ

A Josep Obiols

Res no és mesquí

ni cap hora és isarda,

ni és fosca la ventura de la nit.

I la rosada és clara

que el sol surt i s’ullprèn

i té delit del bany:

que s’emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,

i tot ric com el vi i la galta colrada.

I l’onada del mar sempre riu,

Primavera d’hivern – Primavera d’istiu.

I tot és Primavera:

i tota fulla verda eternament.

Res no és mesquí,

perquè els dies no passen;

i no arriba la mort ni si l’heu demanada.

I si l’heu demanada us dissimula un clot

perquè per tornar a néixer necessiteu morir.

I no som mai un plor

sinó un somriure fi

que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,

perquè la cançó canta en cada bri de cosa.

– Avui, demà i ahir

s’esfullarà una rosa:

i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!