La teoria.

Hi ha una teoria, que fins i tot hi ha gent que la defensa, que afirma que un partit d’esquerres (sempre es qualifica d’esquerres, el partit que utilitza aquesta teoria) no pot votar el mateix que un de dretes. O d’extrema dreta, que ara també n’hi ha, d’extrema dreta, als parlaments que s’escampen per les espanyes.

Basant-se en aquesta teoria, per exemple, ERC va votar en contra, al parlament de Madrid, del pagament de l’IVA del 2017 a les comunitats autònomes. Només perquè això mateix era el que proposava el PP. El cas és que, gràcies al vot d’ERC, el Principat ha perdut més de 400 milions d’euros, el País Valencià més de dos-cents i les Illes més de cinquanta. Si la idea era ser allò que fa anys que van dient del “govern eficaç”, es pot dir que han fet un pa com unes hòsties.

Però tota teoria, en Ciència, ha d’explicar uns fets observats. I si no ho fa, llavors ha de ser rebutjada i deixada de banda. Ara, suposem que els partits “estatals”, aquells que formen part del sistema de veritat, els que són de dreta o d’esquerra però per damunt de tot espanyols, utilitzen la següent estratègia:

Mentre el govern està en funcions, no hi ha res a acordar.

Quan ja hi ha un govern a Madrid, allò que pot anar bé a Catalunya (a tots els catalans) no ho proposa el govern. Ho proposa la oposició. En el cas que ens ocupa, el PP. Llavors, aplicant la teoria, ERC, que diu que és d’esquerres i eficaç (o pragmàtica, no ho sé bé) vota en contra dels interessos de la seua pròpia gent per a no coincidir en el vot amb el PP.  De manera que el govern d’allà, s’estalvia els diners sense haver de patir cap mena de desgast. Senzillament, fan eixir a una portaveu que diu que no pagaran perquè no tenen diners. Sembla un bon contraexemple de la teoria. Però busquem-ne un altre.

Imaginem que, amb el mateix “raonament” dels dirigents d’ERC, el PP proposa un referèndum acordat per a decidir sobre la independència del Principat. O, si ho voleu, de les Illes, del País Valencià o de la Rioja. Lògicament, si s’aplica la teoria, ERC haurà de votar en contra d’aquesta proposta, juntament amb el PSOE i Podemos, que també diu que són d’esquerres, federalistes, progressistes i moltes més coses que solen acabar en -istes. Acabarien de rebutjar el resultat final (i impossible de bestreta) d’aquella taula de negociació que van voler vendre com un gran triomf i cada vegada s’assembla més a una taula d’autòpsies. Però això sí. Haurien votat en contra del PP (i segurament de vox i de ciudadanos); per tant, haurien aplicat correctament els postulats de la seua teoria.

Certament, aquesta teoria té una variant que encara és més estúpida. Si recordeu, fa quatre dies, es va votar per a investigar el torturador franquista Billy el Niño. En aquest cas, el representant de Podemos, Pablo Echenique va dir que havia segut un error. I ací no hi ha excusa possible, perquè Pablo Echenique té formació com a físic teòric. De fet, n’és doctor i col·laborador extraordinari en un institut d’investigació de la universitat de Saragossa. Sap que, quan es comet una errada, els resultats són incorrectes. I cal refer els càlculs i, de vegades tot l’experiment. Però si l’errada és perquè tot el que proposa algú s’ha de rebutjar sense mirar-ho, llavors el responsable d’aquesta instrucció, ha de ser apartat del seu lloc. Per incompetent.

Doncs això. Amb teories d’aquest nivell, només poden engalipar presumptes votants de molt poc nivell acadèmic. I cada vegada menys. Perquè aquests podrien pensar que, en realitat, estan conxorxats per a repartir-se una part d’allò que l’estat s’estalvia. Però això ja seria una teoria conspiratòria. Segur que no és certa.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *