Des de la Plana

Josep Usó

10 de febrer de 2020
0 comentaris

Siga com siga, continuem ofegats.

Des que, gràcies a l’abstenció d’ERC hi ha govern a Madrid, els d’allà deuen estar més tranquils. O tampoc, ves a saber. Però el que està clar i demostrat és que ni els catalans del Principat, ni els illencs ni el valencians hem millorat en res.

El nou presidente, el senyor Sánchez, va d’acì cap allà repartint somriures a dojo. I promeses, normalment de fum. Que això li ix bé. Però, tal com es diu encara a la Plana, “de forment ni un gra”. Tot va començar amb aquella taula de negociació que havia de servir per a desjudicialitzar la política en el cas del conflicte català. Ni s’ha reunit a temps, ni hi ha res a negociar. Està clar que allà no es pot negociar res del què interessa als catalans (més enllà d’alguns “representants polítics” que sempre tenen interessos personals propis. Però els presos continuen presos, els atacs judicials continuen cap a tot allò que els sembla català, des del major Trapero fins el president Torra. Des dels humoristes fins aquells que es manifesten pacíficament).

Però en la darrera ronda de reunions del senyor Sánchez, s’ha anunciat que hi haurà negociacions. Però no s’ha dit res sobre els problemes que tenen els lloguers. Ni sobre els desnonaments, que justament demà, si no passa res, afectaran a un home de 92 anys que viu tota la vida a la mateixa casa i que el desnonaran per un endarreriment. Tot i que la senyora Colau, antiga manifestant en contra dels desnonaments ha lloat el caràcter dialogant i el gir cap a la negociació i el diàleg del senyor Sánchez, dels lloguers no ha dit ni piu. Es veu que dialogaran sobre el blau del cel o sobre el florir dels ametllers. Del canvi climàtic tampoc, que els llauradors del Delta encara esperen que algú els faça cas. El més important sembla recuperar els passejos marítims.

Però el que ja és de traca i mocador, és que el nou gobierno, en un gest de generositat ha alçat el límit de dèficit per a les autonomies. Per a les autonomies, que presten els serveis bàsics als ciutadans (sanitat, educació, dependència…) perquè per als projectes d’armament inútil, d’obres que no serveixen per a res o de rescats d’empreses de les d’ells en fallida no hi ha límit de dèficit. Al mateix temps, però, ens diuen com si res, que l’IVA que encara deuen a les autonomies des del 2017 no el pagaran perquè no hi ha diners. Però que avançaran els diners del FLA al 0% d’interès. I cal tindre barra. Perquè vol dir:

a) Que malgrat les bones paraules, continuarem igual d’ofegats que estàvem. El que ens donen per una banda, ens ho lleven per l’altra.

b) El FLA són els diners que generen els nostres imposts i els de les nostres empreses, que ells es queden com si foren d’ells i ens els deixen. I de passada, nosaltres els devem els nostres propis diners. És com si en una parella, la dona treballés, l’home es quedés tot el sou i li donés una part (insuficient) per a les despeses de la casa, però considerant-lo un deute d’ella envers ell. Que el tipus d’interès l’hagen baixat al 0% sembla un acudit, però es veu que és veritat.

I amb tot això, el president valencià, Ximo Puig, que no té més remei que reconèixer que els valencians som els més ofegats de tots, evita criticar obertament el gobierno de Madrid perquè diu que són del mateix partit i que confia en el diàleg.

A tot això, aquests del PSOE i els de Podemos, que fan de canya de la bajoquera del gobierno, diuen que són un govern de progrés. I dialogant. D’esquerres i tot, diuen que són. De vegades em pregunte si de veritat s’ho creuen.

Per cert; no he posat cometes a tot allò que he considerat una ironia. Espere que cadascú les pose allà on li semblen oportunes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!