Socarrat major 2020.

Anit, l’associació cultural Socarrats de Vila-real va atorgar el XXVIIè premi socarrat Major a Xavi Castillo. L’acte, on hi havia més de cent persones, va ser conduit per Pepa Cases. Dels motius pels quals se li ha atorgat, ja en varem parlar.

Ara només vull dir-vos un parell de coses. En primer lloc, destacar el mereixement del premi. Xavi Castillo ens va explicar a tots com ell només vol fer la seua feina: teatre de risa. Un treball difícil, malgrat que molta gent no ho sap apreciar. I, amb el seu sentit de l’humor, no és capaç d’evitar fixar-se, i comentar, la realitat que l’envolta. No només la política, sinó també la econòmica, les hipocresies, falses aparences i de tota mena que envolten els valencians des de fa tants anys.

Probablement, per aquesta raó els artistes com ell sempre són incòmodes per al poder, el tinga qui el tinga. Amb tot, a l’acte hi havia uns quants representants polítics, tot i que no hi van poder vindre ni el conseller d’Educació ni l’alcalde de la localitat. I tots ells, dels diferents colors polítics que hi havia representats, es van acabar fotografiant amb el premiat.

I en segon lloc, he de dir que va ser una nit molt, molt divertida. Vam xarrar, sopar, vam conèixer a Gilberto Dobón, glossador i amic des de la infància de Xavi, varem escoltar a Miquel Gil, la dolçaina fantàstica de Paloma Mora acompanyada pel tabalet de Josep Salmerón, varem veure actuar tota la nit a una fantàstica Pepa Cases, ens vam retrobar amb amics que feia temps que no vèiem i ens vam conjurar per a no fer ni un pas enrere. La nostra cultura, la nostra llengua i el nostre País encara no han aconseguit eixir de la trinxera. Però els ajudarem tant com puguem. De moment, us convidem a participar en el voluntariat lingüístic. Perquè la llengua és vida.

I un apunt final. Vaig poder viure de prop la feinada que suposa la organització d’un acte com aquest. Una tasca que, any rere any, duen a terme els membres de la junta de l’associació Socarrats.

Us deixe unes imatges de l’acte. Fotos de Manel Pitarch i Francesc Isern.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *