Des de la Plana

Josep Usó

23 de gener de 2020
0 comentaris

Odi.

Mentre la tempesta Glòria ens continua deixant destrosses, inundacions, el Delta negat i cada vegada més morts, determinats partits polítics continuen atiant uns espantalls difícils d’empassar. Després d’allò de Pinparental (censura pura i dura) a les escoles de Múrcia, ara ens arriben aquelles manifestacions, en bona mesura al Sud del País Valencià en contra del Valencià. Deixant de banda l’estupidesa, que es pot resumir en aquella imatge del “soy español y hablo como me sale de los (i ací dos ous fregits)” hi ha un rerefons d’odi envers el Valencià. I costa d’entendre el perquè, d’aquest odi.

En realitat, ens odien però no ho volen dir. Donen moltes voltes per a no reconèixer obertament que ens odien i que, si pogueren, ens farien desaparèixer. Ho amaguen darrere de projeccions, volent fer creure que nosaltres fem el que fan ells. Que som supremacistes, que som racistes, que menystenim els forasters i que ens entestem en parlar Valencià per a evitar que ens entenguen.

Probablement, siga la nostra pròpia existència, la que no poden suportar. No poden coure que, malgrat que duen molts anys, segles en realitat, tractant de dissoldre’ns en la seua pròpia mediocritat, encara existim, siguem capaços de parlar una llengua que no és la seua (perquè no ho volen) i ens entestem en viure a casa nostra. Ells creuen que encara són un imperi i que tot el món gira al seu voltant. I no poden entendre que el seu imperi es va esfondrar fa molt. Molt abans del 1898, quan varen perdre les penúltimes colònies i van fer l’enèsima fallida. Viuen en una bombolla on tots són com ells, parlen com ells i sempre parlen del mateix: d’esports, d’allò que es coneix com a premsa rosa i de poca cosa més. Cofois en la seua ignorància, odien tots aquells que aprenen, que volen saber i que no rebutgen el coneixement. Aprendre requereix un esforç i una bona quantitat de temps. Fer-se un retrat darrere d’una bandera, no.

I ara tornaran a atiar la guerra de la llengua per a crear un conflicte allà on no n’hi ha. I voldran fer-nos creure que l’Anglès és més important que el Valencià i que, per tant, hem d’aprendre molt d’Anglès en detriment del Valencià. I no diran que ells, ni saben Valencià ni tampoc Anglès. I callaran que els valencianoparlants, en general, tenim més bon nivell de qualsevol llengua. I ja, per acabar-ho d’arreglar, mai reconeixeran que qualsevol catalanoparlant és capaç de parlar el seu Castellà millor que quasi qualsevol castellanoparlant. És qüestió d’aprendre’l a l’escola.

No diran res de tot això perquè, en realitat no tenen res a dir. Ni sobre llengua ni sobre res. Les seues propostes no deixen de ser quatre frases buides per amagar que, al darrere només hi ha por. Una por immensa a un futur on saben que no tenen cap paper a menys que canvien la seua manera de fer i comencen a pensar. Però pensar també requereix un esforç. I, si us fixeu, ells no són de pensar. Són més d’obeir. D’obeir a un cap que tampoc té cap proposta engrescadora, més enllà de buscar qualsevol col·lectiu vulnerable per a acusar-lo dels problemes i mancances que originen les seues males actuacions de sempre. Des dels immigrants (pobres) fins als catalans, els valencians o qualsevol que no faça com ells. No es pot dir “pense” perquè ells no ho fan.

Espantats per haver d’encarar un futur que no entenen, tradueixen la seua por i ignorància en odi. Un odi irracional i impossible d’explicar. Per a fer-ho, els caldria reconèixer la seua enorme feblesa de tota mena. Una feblesa tan gran que, després de 313 anys, encara no ha aconseguit la anihilació del Poble Valencià. I això no els cap, al seu esquema mental.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!