Després del temporal.

Mentre el temporal Glòria es va desplaçant cap al nord, es comencen a avaluar els estralls que ha causat. I tothom en parla, pel que fa al temporal marítim, de “passejos marítims destrossats”, de locals de primera línia de mar afectats, d’habitatges, baixos o garatges molt propers a la mar afectats, de platges que la mar s’ha engolit, etc. Però poca gent en parla de les conseqüències realment greus, d’un temporal com aquest. Gairebé totes les zones costaneres inundades són marjals, més o menys transformades i adaptades, però marjals, al capdavall. I molts d’aquests marjals són zones de cultiu des de fa molt temps. És el cas del Delta de l’Ebre, que s’ha vist inundat en bona part per aigua de la mar. I bona part dels arrossars, ara s’han inundat amb aigua salada. I això farà que la propera collita siga pitjor del què podia ser. A més a més de que, com els sediments que podia arrossegar el riu ja no arriben a la mar, l’arena del Delta se n’anirà, de fet ja se n’haurà anat, cap al sud. En menor escala, el mateix passa als marjals costaners de la Plana. Al Quadre de Santiago, entre el Grau de Castelló i Benicàssim, als marjals d’Orpesa, on s’ha edificat allò que es coneix com “Marina l’Or” o a les marjals d’Almassora, de Nules, de Xilxes, d’Almenara i tantes altres. Per no parlar de l’Albufera, on ja sembla que les platges de la restinga, del Saler, del Perellonet, també han quedat molt malmeses.

Als marjals hi ha un equilibri delicat entre l’aigua salada de la mar i la dolça que arriba dels aqüífers de terra endins. Des de fa molts anys, s’han anat dessecant per tal de poder-los aprofitar per a qualsevol cultiu o per a edificar. Però ara, com s’han negat amb aigua salada, moltes àrees cultivades ja no ho podran ser, al menys durant un temps, amb els cultius adaptats només a l’aigua dolça.

I això significa que, a més a més de les destrosses que es veuen a primera vista, la producció de menjar en aquestes àrees disminuirà.

D’altra banda, mentre encara hi ha qui s’entesta en negar el canvi climàtic, acusant a uns i a altres d’alarmistes sense fonament només per a perjudicar determinades indústries i empreses que aporten riquesa i beneficis allà on s’instal·len, les primeres onades d’aquest canvi climàtic ja ens han arribat.

Perquè en realitat no hem d’esperar a veure si la temperatura mitjana en un punt determinat va pujant o no ho fa durant un període determinat. Ni hem de mesurar el nivell de la mar per a comprovar que augmenta. El que hem de fer és entendre que el clima evoluciona, que pel que es veu ho fa molt de pressa i hem de saber que, en bona part, nosaltres en som responsables. I els seus efectes no són ni estranys ni desconeguts. Són els de sempre. Temporals marítims n’hi ha hagut sempre. El que ara ens ha passat és que aquest, Glòria, ha segut d’una intensitat més alta que els habituals. I ens ha fet més mal del què ens fa un temporal dels que hi ha de tant en tant. Però sembla que el que anirà passant és que la intensitat dels fenòmens que ens afecten anirà augmentant a poc a poc; i també la freqüència amb què ens arriben.

Un temporal com aquest cada cent anys, no és cap problema greu. Es repara tot el que s’ha trencat, es refan dics de contenció o se’n fan de nous allà on facen falta i ja està. Fins d’ací a cent anys. Però si ens arriba cada cinc anys, senzillament no tenim recursos per a reparar els danys. Haurem d’abandonar una part del territori. Amb tot el que comporta. No hi podrem viure; però tampoc podrem cultivar menjar. Però això no farà disminuir la població. Menjar necessitarem el mateix, però tindrem menys terreny per a fer-lo. Perquè, a més a més, aquesta intensificació dels fenòmens atmosfèrics i de la seua freqüència no està localitzada a una regió determinada. Ocorre a tot el món.

De manera que ens caldria alçar la mirada i pensar què és el que ens convé fer, i què no fer, a curt i mitjà termini, per a evitar que aquests fenòmens ens acaben duent una veritable ruïna.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *