Sant Antoni.

Aquesta setmana se celebra la festivitat de sant Antoni. El del porquet; el de l’hivern. El patró dels animals. En realitat, la celebració, que a molts llocs inclou la presència de fogueres, és molt més antiga i sembla que agraeix que el dia es torne a allargar, després del solstici d’hivern. A les comarques de Castelló es fan desfilades d’animals a la major part de pobles i ciutats, tot i que són molt més famoses (i també més espectaculars) les santantonades dels Ports.

Als pobles i ciutats de la Plana, a aquestes desfilades, que conclouen amb la benedicció dels animals i el repartiment d’un “panet de sant Antoni” que de vegades s’anomena “coqueta”, les anomenem “matxades”. Perquè es veu que tradicionalment, hi participaven els matxos, que és com nosaltres anomenem els muls. Amb la mecanització de la segona part del segle passat, poques bèsties de càrrega queden, però encara se’n veuen a quasi tots els pobles. Fins i tot desfilen alguns bous, carros i cavalls. La major part d’aquests, però, ja no són per a treballar. Ara es tenen per a passejar els caps de setmana.

El que més destaca de les matxades de la Plana des de ja fa anys, són els animals de companyia. S’hi poden veure centenars de gossos, molts gats, pardalets de tota mena i fins i tot peixos. De fet, si ens fixem bé, també es pot trobar algun xiquet que treu a beneir algun animal de peluix.

Perquè en els darrers anys, el que sí que ha passat a la Plana és que s’ha disparat la quantitat de persones que tenen a casa un animal de companyia. Te’ls trobes a tot arreu. De passeig amb els propietaris que, sovint, els utilitzen per a establir relacions socials. Corrent al costat dels seus amos que amb prou feines poden mantindre un ritme que els animals tracten d’alentir per adaptar-se. O relacionant-se amb altres mascotes mentre els propietaris fan el mateix en terrenys habilitats per a que els animals facen exercici i, de passada, facen les seues necessitats.

Si matinem i passem per determinats carrers, també veiem persones aprofitant les primeres hores del dia o les darreres per a treure els animalets a fer les seues necessitats.

Unes necessitats, per cert, que la normativa indica que s’han de recollir per part del propietari que l’acompanya. I que, de vegades, es compleix. D’altres, no. De la mateixa manera que la normativa també indica que els animals s’han de passejar lligats i, si tenen una determinada mida, amb morrió.

De tota manera, hi ha un aspecte de la vida d’aquestes mascotes que em crida molt l’atenció. La major part dels habitants de les ciutats de la Plana, vivim en pisos que, sovint no són massa grans. I em sembla que, per a un animal, passar-se la major part del seu temps tancat a un pis és un maltracte del qual ningú en parla. Abans, la major part de gossos que hi havia als pobles eren de llauradors que, cada dia, en anar-se’n a treballar al camp, se’ls enduien amb ells. I els animals es passaven el dia anant lliurement d’ací cap allà, mentre el propietari treballava. Feien companyia i vigilaven. Tenien una feina. Ara, la principal feina d’aquesta setmana és anar a la matxà, tot i que, segurament, molts d’ells faran una feina impagable com animals de companyia. A una societat en la qual cada vegada tot ens estimula a tancar-nos a casa i relacionar-nos preferentment a través de pantalles digitals, hi deu haver molta soledat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *