Des de la Plana

Josep Usó

14 de gener de 2020
0 comentaris

Accident.

Amb el tràgic accident del polígon industrial de Tarragona, segur que hi haurà moltes opinions en contra de les indústries químiques i a favor del seu desmantellament. També és fàcil que, com passa manta vegades, tot allò que faça referència a la Química es classifique com a dolent. En aquest sentit, m’agradaria puntualitzar un parell de coses.

En primer lloc, les indústries químiques ens proporcionen moltíssims productes sense els quals no podríem viure tal i com vivim. Des de sabó i productes de neteja fins a menjar. Des de plàstics que ens permeten tindre hivernacles i obtindre quatre i cinc collites per any fins a medicaments. Des de pintures fins a dissolvents. Des de teixits sintètics fins a productes per a la construcció. Des de combustibles fins a metalls i aliatges. Des de fertilitzants fins a productes fitosanitaris o explosius. En realitat, mirem on mirem, estem envoltats de Química per totes bandes. Fins i tot qualsevol ésser viu és, en realitat, un conjunt de reactors químics que li permeten realitzar múltiples funcions vitals. Des de la respiració fins el metabolisme.

Per aquesta raó, les indústries químiques són molt importants per a l’economia d’un país o regió. En tots els sentits. Per la gent que hi treballa, pels beneficis que deixa, per la investigació que genera al seu voltant, per la atracció que genera envers altres tipus d’indústria o de negoci,,,

Al mateix temps, però, molts processos de fabricació de productes químics tenen riscs. Hi ha productes inflamables, productes tòxics, residus (que poden ser sòlids, líquids o gasosos), cal transportar moltes d’aquestes substàncies d’una part a l’altra d’un territori… I per tal de minimitzar aquests riscs, cal formar al personal que treballa en aquestes indústries per a minimitzar la possibilitar d’un accident, cal dur a terme un manteniment de les instal·lacions (de vegades modernitzar-les o substituir-les), cal tractar els residus, minimitzar les molèsties al veïnat i també, sovint, cal decidir si és prudent establir un polígon industrial molt prop de poblacions. O també el cas invers; si és prudent crear una àrea habitada a la vora d’una indústria química.

Tot això es pot resumir en que cal ordenar el territori. Allà on es decidisca que hi ha d’haver indústria, caldrà crear les infraestructures necessàries. I a continuació no permetre que es construesquen habitatges a la vora. Això ha passat, per exemple, en els primers anys d’aquest segle al terme d’Almassora, quan es va aprofitar el boom urbanístic per a construir vivendes unifamiliars a poc més de cent metres dels dipòsits de combustible líquid de la refineria que BP té al terme de Castelló, al polígon del Serrallo. I cal demanar i exigir a les empreses que mantinguen les seues instal·lacions, que tracten els residus, que minimitzen els riscs tant com puguen…

Però tot això té un cost. No podem exigir que una empresa invertisca recursos en modernitzar les instal·lacions si a l’hora de comprar els productes finals de qualsevol tipus, ens decidim sempre pel més barat. Una bona manera d’abaratir és fabricar a països on la legislació siga molt laxa. I es puguen pagar salaris baixos, no invertir en mesures de seguretat o en instal·lacions o equips moderns.

I, finalment, cal assumir que, per més mesures de seguretat que es prenguen, hi ha activitats en les quals sempre hi ha un risc. I no només en la producció de substàncies inflamables o tòxiques. Hi ha activitats quotidianes que tenen risc. I que les fem cada dia sense pensar. I que són inevitables. No només conduir, té un risc. També és arriscat creuar un carrer. El que passa és que, en general, abans de creuar, mirem si ve algú. Malgrat això, sempre coneixem algú a qui han atropellat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!