Des de la Plana

Josep Usó

18 de desembre de 2019
0 comentaris

L’acció.

El passat catorze d’octubre el Tribunal Suprem va publicar la sentència del judici als presos polítics. El mateix dia, van començar les protestes. I els responsables de la lliga de futbol, preveient que en el partit Barça-Madrid hi hauria protestes molt espectaculars, van decidir ajornar el partit. Va ser una decisió errònia, perquè fora la que fora l’acció de protesta prevista per aquell dia, es van concedir als organitzadors dos mesos per a perfeccionar l’acció. A més a més, si el partit s’hagués jugat quan tocava, s’hauria jugat a la vegada que la resta de partits. I els qui tenien tanta por de les accions de protesta, haurien pogut parlar també, per exemple, del 4-1 del Vila-real – Alavès. En obligar a jugar el partit la setmana abans de Nadal i en dia laborable, el partit es juga sol. Ells sols han magnificat qualsevol mena d’acció de protesta que es pogués fer.

Segurament, es podria haver esmenat l’errada, però les rectificacions no són l’especialitat d’Espanya i dels espanyols. De manera que s’ha mantingut la data. Això ha permès una eficient campanya d’anunci d’actes de protesta.

Com era d’esperar, la única solució que se’ls ha acudit per evitar qualsevol mena de protesta és envoltar l’estadi de tants policies i agents de seguretat privada com han pogut aconseguir. Segurament, més de tres mil. Al mateix temps, en els seus “mitjans de comunicació” han barrejat tota mena d’imatges, de notícies falses i alarmants sobre una violència que només apareix allà on hi ha cossos i forces de seguretat o manifestants feixistes.

Malgrat tot, finalment ha arribat el dia del partit. I els mossos, fent un paper ben galdós, han arribat a escorcollar les clavegueres. Els de la seguretat privada han requisat les caretes de Messi que repartia el propi club uns metres abans i fins i tot han mirat dins dels entrepans dels afeccionats que entraven al camp. I no ha servit per a res. Perquè estem parlant dels mateixos cervells que, fa més de dos anys, van ser incapaços d’ensumar ni una sola urna. I hi ha hagut pancartes, que ha vist tot el món, demanant la llibertat i la independència per Catalunya. I s’ha interromput el partit mentre es cantava “llibertat presos polítics” i hi ha hagut manifestacions fora del Nou Camp. Ací sí que hi ha hagut càrregues dels Mossos, ajudats pels Boixos Nois. Feia anys que no en sentia a parlar. El Barcelona, en la època del president Laporta, va fer fora del camp aquest grup feixista. I el Barcelona era dels pocs equips que no tenia un grup de seguidors feixistes. Ara han reaparegut empaitant manifestants i apallissant-los si podien.

Tot plegat, deixa una sensació d’enfrontament entre allò que s’anomena “força bruta” i “intel·ligència”. Un enfrontament en el qual només hi ha un possible guanyador, al final. I mai és el que només sap fer força. De fet, una bona part de les arts marcials, es basen en utilitzar la força de l’adversari en contra seua. I funcionen.

Per acabar-ho d’adobar, el partit ha arribat dies després d’un partit de segona divisió, el Rayo Vallecano – Albacete, que és el primer que se suspèn a l’Estat Espanyol per insults a un jugador. I és que, a un jugador ucrainés de l’Albacete, l’afició de Vallecas li deia “Nazi”. Però és que l’home té un perfil Nazi. I finança organitzacions nazis, fa salutacions nazis mentre juga a futbol i presumeix de tot això públicament. El paper galdós de l’Estat, de la Lliga de futbol, de l’àrbitre del partit i de tots plegats, és aclaparador. No hi ha hagut insults envers quasi tothom que juga a futbol. Al qui és negre, per ser-ho, o al qui està casat amb una artista de renom, a l’estranger, a l’homosexual o a l’equip d’una ciutat que no ens cau bé. I mai se n’ha suspès cap. Casualitat que ara haja segut per dir-li Nazi a un nazi mentre els amics d’aquesta gent es posen al costat dels antidisturbis a acaçar manifestants. Tot un poema.

Per cert. El partit ha acabat amb empat a zero. Tal vegada siga la millor contribució dels jugadors a la magnificació de la protesta. Per una vegada, el més interessant de l’encontre estava a la grada.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!