Cap futur.

Ahir, reflexionava sobre el sobre els resultats que calia esperar de la cimera per a la reducció de les emissions de contaminants que s’ha celebrat a Madrid. Lamente haver-me quedat curt. Cap acord no només significa un fracàs absolut, sinó que palesa la absoluta incompetència i inoperància dels assistents i participants.

Tot plegat, em recorda una altra situació històrica. Segons diu la llegenda, mentre els otomans assetjaven Constantinoble el 1453, un bon grup de teòlegs es dedicaven a discutir sobre el sexe dels àngels. Una discussió, tot val a dir-ho, sobre si és o no convenient fer trampa en el comerç de quotes per a la emissió de diòxid de carboni una vegada s’hagen establert les normes d’un comerç que cap dels presents té cap interès en establir.

Al capdavall, Constantinoble va caure i amb ella l’anomenat Imperi Romà de l’Est o també Imperi Bizantí. Aquella data es considera, també, el final de l’Edat Mitjana.

les discussions sobre temes irrellevants, fútils i irrellevants, encara ara s’anomenen discussions bizantines. Un sinònim molt simpàtic seria l’expressió “Cagar al vol”.

Esperem que els resultats reals de les nostres emissions no acaben com la Constantinoble Bizantina.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *