Futur? Quin futur?

El catorze de setembre del 1975, el grup britànic Supertramp publicava el seu quart àlbum. “Crisis? What Crisis?

La portada d’aquell àlbum és la de la imatge. Poca broma. Justament avui fa quaranta-quatre anys i tres mesos de la publicació d’aquesta imatge. I, a mode d’homenatge, justament avui s’ha pogut comprovar que la cimera de Madrid per a la salvació del Clima, de l’atmosfera i de tot allò que s’hauria de salvar, ha acabat en un fracàs. Era d’esperar. Molts participants deuen de ser analfabets científics. De manera que ells tot ho conten i ho mesuren en diners. I van veient que qualsevol mesura que es prenga, repercuteix directament en els multimilionaris beneficis (en diners, no ho oblidem) que van recollint els qui els paguen. Només a tall d’exemple, aquesta cimera la patrocina Endesa, que és la empresa més contaminant d’Espanya, pel que fa a les emissions de diòxid de carboni. Qualsevol mesura mínimament seriosa, conduiria directament al tancament de la major part de les instal·lacions d’aquesta empresa. De manera que no cal ser massa llest per endevinar que no hi podia haver cap acord.

Ara, a correcuita i després d’exhaurit el plaç de la cimera, dues setmanes, els participants s’escarrassaran per a poder presentar un document que no els comprometrà a res. De la mateixa manera que ho han anat fent en les anteriors cimeres i en les que vindran. I això passa perquè els que hi participen no tenen cap mena de responsabilitat. Ningú els demanarà comptes seriosament. I demà, o demà passat, tindrem un nou document que comprometrà a no augmentar les emissions fins més enllà de les que es van pactar en la cimera de París, en la de Tokio o en la que vulgueu. Tant és, que no s’han de complir. Només serveixen per a que els representants de dos-cents països es facen la fotografia final, amagats al darrere d’un paper banyat. I mentre, continuarem augmentant les emissions de diòxid de carboni, les de partícules sòlides, fent com que reciclem els plàstics, els dissolvents o el que vulgueu mentre ho anem abocant allà on ens pensem que ningú ho trobarà mai.

Una cosa semblant al que fa el personatge de la imatge. Pren el sol amb tranquil·litat mentre la merda, en totes les seues variants, l’envolta. En realitat, no passa res. Afortunadament, la nostra espècie no és ni la millor adaptada ni la més resistent als nivells elevats de substancies verinoses. Podem estar segurs que altres especies ens acabaran agraint el nostre comportament suïcida. De la mateixa manera que els mamífers, en general, devem la nostra supremacia actual al cataclisme que va originar la caiguda d¡un meteorit al final del Juràssic i va acabar de sobte amb els dinosaures, que eren els qui llavors ostentaven la supremacia. Al capdavall, res és etern. Tot canvia, evoluciona i es transforma. Excepte l’estupidesa, que sembla ser invulnerable a tot. Perquè mira que la profecia dels Supertramp és fàcil d’entendre. I els anys que fa que la van fer.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *