Des de la Plana

Josep Usó

5 de desembre de 2019
0 comentaris

Pluja.

Sembla que la llevantada comença a escampar, per la Plana. Ja feia molt temps que aquests fenòmens ens havien esquivat. Havia hagut pluges torrencials més al nord, cap al Baix Maestrat, cap al Sud, pel Camp de Morvedre i més avall, però ací ens havíem mantingut una mica al marge. Aquesta vegada, no. Des del dimarts, que va començar a ploure fins ara mateix, han caigut, a l’estació metereològica d’AVAMET més propera, uns 140 litres per metre quadrat. I això és molt, per al que plou ací. També val a dir que l’aigua ha caigut molt ben caiguda. A poc a poc, sense cap moment de pluja torrencial, sense que cap riu ni barranc haja arribat a augmentar el seu cabal significativament i sobtada. La terra, aquella que encara no està pavimentada, ha pogut anar amarant-se de tanta aigua com ha plogut. En això no hem tingut cap problema.

Els problemes els hem tingut de dos tipus. A la costa, perquè el temporal de llevant ha segut dur i tenim tota una sèrie d’edificacions massa properes a a mar; platges que s’han de refer cada any perquè la mar se les emporta i molts cursos d’aigua ocasionals s’han tapat per tal de fer més edificacions o per allargar aquells passeigs marítims que tan bonics queden a l’estiu. Com cada vegada, les onades s’han endut l’arena de nord a sud i, de passada, també s’han emportat una part dels equipaments públics, baranes terrasses i fins i tot han malmès alguns habitatges d’aquells que només es fan servir a l’estiu.

En segon lloc, però, tenim el problema de les ciutats. Sovint, el clavegueram no s’ha mantingut en condicions. L’arbrat públic no s’ha esporgat a temps i el pavimentat de calçades i voreres no acaba d’estar anivellat. Això ha fet que molts embornals quedaren tapats per les fulles que tirava el vent i que hi hagen  moltes basses i tolls que dificulten el pas dels vianants i també dels vehicles. Uns vehicles que, de passada, s’han trobat amb una dificultat afegida. A Vila-real, per exemple, l’enllumenat públic s’apaga automàticament al voltant de les vuit del matí I això, en condicions normals, està be. Però si està molt ennuvolat i és el quatre de desembre, a les vuit del matí els carrers estan molt foscs. I els vianants que creuen pels passos de zebra cal endevinar-los, perquè veure’ls és molt difícil. Si hi afegim la manca de transport públic i que tothom considera que si plou cal dur els fills a l’escola o a l’institut en cotxe, ens trobem que la dificultat per a circular augmenta molt. I tot es complica amb la pressa, perquè si circular és difícil i hi ha més vehicles que en un dia normal, els trajectes que costen cinc minuts en costen deu. I tothom es posa nerviós i vol avançar més que no es pot.

Per acabar-ho d’arrodonir, val a dir que els 140 litres per metre quadrat que han plogut a Vila-real en tres dies, representen el 35% del que ha plogut en tot l’any. Això ens dóna una idea de la estacionalitat de les pluges a casa nostra. I, de passada, ens recorda que si aquests episodis, que són del tot habituals, van augmentant d’intensitat o de freqüència com a conseqüència del canvi climàtic, les nostres infraestructures, que molt sovint ja són insuficients, ho seran encara més. Però mentre ens queixem, segur que en acabar la cimera del canvi climàtic hi haurà un comunicat final, que serà de mínims molt mínims i que, d’ací a poc ja veurem que tampoc es compleix. Però els qui s’han reunit a Madrid, continuaran vivint bé. Millor que nosaltres.

Ja ho deia una àvia meua, que era d’una família molt pobra: “Ai, Senyor! Qui no treballa menja millor”.

Doncs això.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!