Trajectòria.

Després de quatre anys sense govern, Espanya encara no en té. Ja fa dies de les eleccions, les quartes, que van deixar el Psoe amb menys diputats que abans de les anteriors. El problema és que, tot i haver pactat amb Podemos, entre els dos no poden. I, més que cap altra cosa, el president en funcions, sembla que el que pretén és sobreviure ell personalment. I no ho té fàcil. Perquè no té majoria fàcil i ell mateix va rebutjar els vots dels catalans explícitament. Així, ara no té més remei que festejar a ERC. I encara que alguns líders d’aquesta formació, com el mateix Tardà, arriben a formular el despropòsit d’afirmar que primer cal investir Sànchez per a després negociar, no sembla que vagen a posar-li-ho fàcil. Al capdavall, la única solució realment sòlida (en nombre de diputats) és una coalició entre el PSOE i el PP. Ací, s’afegiria molt contenta Ciudadanos. En concret, la nova lideressa, Inés Arrimadas ja s’ha oferit, pot ser sense ser conscient que amb els pocs diputats que té, és del tot irrellevant i no li donaran ni un ministeri de consolació.

Per la seua banda, el PP ja ha començat a proposar fórmules per a recolzar la investidura de Sánchez, al temps que anuncien que, segurament demà, permetran que VOX tinga presència a la mesa del parlament de Madrid. Tot plegat, deixaria el PSOE, veritable pal de paller de la credibilitat del règim del 78, en una situació de feblesa de la qual no crec que es puga refer.

Tants anys volent fer creure que són d’esquerres per acabar acceptant formar govern gràcies al recolzament de la dreta més rància. Això, per no comptar que el recolzament seria només per a la investidura i per a les mesures en contra de Catalunya. Per a tota la resta, el PP continuaria fent d’oposició.

Així, no és d’estranyar que Pedro Sánchez, que havia anunciat que volia formar govern abans de Cap d’any ja ho haja allargat fins al gener. De moment. I d’ací a unes setmanes, potser ho torne a allargar. Fins que s’adone que tot seria més fàcil sense ell. En realitat, la única possibilitat que té de fer alguna cosa concreta, és convocar noves eleccions. De moment, ja ha anunciat que no hi haurà noves eleccions. És la primera senyal que ja s’ha plantejat convocar-les. La trajectòria d’Espanya és més erràtica que altra cosa. És curiós que la premsa no en diga res, després de quatre anys sense govern estable. I sant Pasqual, el disset de maig, cau en diumenge, el 2020.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *