La llei.

Les lleis són unes normes que els estats elaboren i que tenen poder (o no) per a fer complir. Avui mateix, a Espanya, se n’ha aprovat una. La de seguretat digital.

En realitat, les lleis es poden fer de dues maneres. Hi ha, allà on n’hi ha, els parlaments, que s’anomenen a ells mateixos “poder legislatiu”, on es proposen, es discuteixen i s’acaben aprovant tot esperant que el govern, que s’anomena a ell mateix “poder executiu” les pose en vigor. Qui se n’encarrega de fer-les complir és el “poder judicial”. És a dir, els jutges i les forces de seguretat (policies) que tenen al seu servei si les necessiten.

La segona manera es quan tot això no hi és o no es fa servir. És el cas, per exemple, de quan vivia Franco. Llavors, no calia tanta feina. I les lleis que s’aprovaven eren decrets-llei. L’home (Franco) decretava, assessorat segurament per aquells que eren de la seua confiança i la llei ja estava en vigor. Un decret llei es pot també aprovar en el primer cas quan hi ha una situació d’urgència que no permet esperar tots els tràmits que implica el primer mètode.

Avui, a Espanya s’ha aprovat la llei de seguretat digital pel segon procediment. De pressa. I ho ha fet un govern en funcions. Que vol dir que és un govern que només pot tramitar allò del dia a dia mentre arriba un govern de veritat (per entendre’ns). De fet, ho ha hagut d’aprovar la mesa del parlament d’allà (el de Madrid).

Aquesta llei, que també s’anomena llei mordassa digital, permetrà al govern, sense demanar cap autorització als jutges, tallar internet en cas de seguretat nacional. El cas és que decidir què és i que no és seguretat nacional queda a judici del govern. Això, si vostès es fixen bé, és igual que quan vivia Franco. A ell no li agradaven els aturats, que feien de país pobre, i feia una llei de “vagos y maleantes”. No li agradaven els homosexuals ni altres menes de entendre el sexe que no foren la seua pròpia i feia la de “peligrosidad social”. De passada, en aquesta li cabia tot aquell que no li semblés bé per qualsevol altra raó. I així amb tot.

El cas és que aquesta llei, tot i que no ho diu ningú enlloc (al menys a l’Altiplà), s’ha aprovat per tal d’evitar la república digital catalana. Una iniciativa que pretén, pel què es veu, establir una mena d’estat digital fora de l’abast de l’Estat Espanyol. Pot ser semblant a com funciona l’estat virtual estonià.

El cas és que, com la decisió de què és seguretat nacional depèn, segons aquesta llei, del govern, estem en el mateix punt que quan a les lleis de Franco. No sé si m’explique.

Per acabar-ho d’arrodonir tot, resulta que el govern en funcions que ha aprovat aquesta llei només té el suport, de moment, del PSOE i de Unidas Podemos. El primer partit, malgrat tot el què fa i el què permet que passe, s’autoanomena de progrés. I aquest ha votat a favor de la llei. Com ho ha fet el PP, al qual tothom considera com “de dreta”. Una aliança ben estranya. I Unidas Podemos, que sí que figura que són clarament d’esquerres, fins i tot segons el PP d’extrema esquerra, s’han abstingut en la votació de la mesa del parlament. No han segut capaços ni tan sols de votar en contra. Tanta esquerra i tant de “unidas podemos” i va i es veu que ni saben que quan algú d’ells (o d’elles) proteste per una violació o un desnonament, si el govern al qual donen un suport tan galdós ho considera oportú els poden tancar els comptes d’internet. Per exemple.

I dues consideracions finals. Resulta difícil de creure que aquesta llei servisca per a res més que censurar dins d’Espanya. Si Catalunya (o qualsevol altre) decideix establir una república digital, això ho pot fer sense passar per l’Estat Espanyol. De fet, més tangible és el president Puigdemont i sembla fora del seu abast. I en segon lloc, no sé què voldrà negociar ERC amb un PSOE que els tracta com els tracta. Pot ser els sous dels diputats, dels assessors i  altres sous. Però em sembla un preu molt miserable, la veritat. Si jo m’hagués de vendre, em posaria un preu molt més alt, la veritat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *