Al meu país, sabrà ploure?

Aquesta vesprada, al saló d’actes de la casa dels Mundina a Vila-real ha fet una xerrada el metereòleg d’Àpunt Joan Carles Fortea. L’acte ha segut organitzat per l’associació cultural Socarrats i val a dir que hi ha hagut bastants assistents, tot i que encara n’haurien cabut uns quants més.

Al llarg d’una bona estona, ens ha parlat dels canvis que hi ha en el clima i els que no hi ha. Ens ha aclarit que, per a parlar de clima calen dades com a mínim de trenta anys seguits. I ens ha mostrat els canvis que ja es veuen així com les tendències que s’apunten cap al futur.

Val a dir que Joan Carles Fortea, als seus sòlids coneixements sobre Metereologia, afegeix unes dots fantàstiques com a divulgador. Ha fet servir un llenguatge molt planer, didàctic i, molt sovint, divertit. Ha aconseguit captar l’atenció de tots els presents i també ha establert un diàleg amb tots els qui li han adreçat qualsevol pregunta. L’home ha esmicolat de seguida aquell prejudici que tant sovint es fa servir, sense cap mena de justificació, que diu que els científics són persones avorrides. De cap de les maneres.

Hem descobert a Manuel Iranzo Benedito, el creador del primer servei metereològic del País Valencià, un home amb arrels a Vila-real i que ha quedat pràcticament oblidat.

Al final, després de gairebé dues hores, tothom ens en hem anat cap a casa amb una idea més exacta de què s’entén per canvi climàtic. I hem après que el clima ha canviat al llarg de la Història, canvia i canviarà en un futur. El què passa és que ara, una part de la responsabilitat del canvi, i en especial de la seua velocitat, la tenim nosaltres. Com també serem nosaltres els qui haurem de fer front a les noves condicions que tindrem d’ací a uns anys. I pot ser haurem de canviar de cultius, de manera de gestionar l’aigua o de viure. I també, en una cura d’humilitat, tots hem hagut de reconèixer que el Planeta no té cap problema, amb els seus canvis de clima. En tot cas, el problema es tindran aquelles espècies que no es puguen adaptar prou de pressa si les condicions de vida canvien molt de pressa. Per exemple, la nostra espècie.

Hem après moltes més coses, però més que res, ens ho hem passat bé.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *